Rasa de Guardiola

riu de Riner

La Rasa de Guardiola,[2] dita també Rasa de Brics, és un torrent afluent per la dreta del riu Negre. El seu recorregut transcorre íntegrament pel terme municipal de Riner (Solsonès).

Infotaula de geografia físicaRasa de Guardiola
TipusCurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial659 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaRiner (Solsonès) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciól'Alzina Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final567 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaSolsonès (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRiner Modifica el valor a Wikidata
Desembocadurariu Negre Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 56′ 21″ N, 1° 31′ 31″ E / 41.939258°N,1.525145°E / 41.939258; 1.525145
41° 56′ 51″ N, 1° 33′ 09″ E / 41.947412°N,1.552627°E / 41.947412; 1.552627
Afluent
5 (3xD i 2xE)[1]
Conca hidrogràficaconca del Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida2,64 (longitud) km
Superfície160,28 km² Modifica el valor a Wikidata
Pendent3,24 %

Descripció modifica

La rasa es forma a la confluència de la Rasa de la Solana i la Rasa de l'Alzina que té lloc a 659 msnm entre les masies de Guardiola (al sud-est) i Cal Mestre Gifré (al NO). De direcció predominant cap a les 2 del rellotge, desguassa al Riu Negre a la falda de la masia de Teixidor.

Perfil del seu curs modifica

Perfil del curs de la Rasa de Guardiola[1]
Recorregut (en m.) Altitud (en m.) Pendent
0 659 -
250 653 2,4%
500 645 3,2%
750 635 4,0%
1.000 620 6,0%
1.250 613 2,8%
1.500 607 2,4%
1.750 601 2,4%
2.000 593 3,2%
2.250 483 4,0%
2.500 574 3,6%
2.750 569 2,0%
2.840 567 2,2%

Xarxa hidrogràfica modifica

  La xarxa hidrogràfica de la Rasa de Guardiola està integrada per un total de 18 cursos fluvials dels quals 5 són subsidiaris de 1r nivell, 9 ho són de 2n nivell i 3 ho són de 3r nivell. La totalitat de la xarxa suma una longitud de 18.397 m.

Xarxa hidrogràfica de la Rasa de Guardiola
Codi del
corrent fluvial
Coordenades
del seu origen[1]
longitud
(en metres)[1]
Rasa de Guardiola 41° 57′ 17.34″ N, 1° 29′ 51.24″ E / 41.9548167°N,1.4975667°E / 41.9548167; 1.4975667 2.840[3]
D0 Xarxa de la Rasa de l'Alzina 10.607
E0 Rasa de la Solana 2.690
D1 41° 56′ 6.905″ N, 1° 31′ 44.21″ E / 41.93525139°N,1.5289472°E / 41.93525139; 1.5289472

[4]

542[5][6]
E1 41° 56′ 37.58″ N, 1° 31′ 51.24″ E / 41.9437722°N,1.5309000°E / 41.9437722; 1.5309000 265
D2 Xarxa de la Rasa del Jepet 1.453

Vessants modifica


Vessants
nombre de
subsidiaris
Longitud total
(en m.)
Vessant dret 15 12.689
Vessant esquerre 2 2.955

Distribució per termes municipals modifica


Distribució municipal de la xarxa[7]
Municipi Longitud que hi transcorre
Llobera 1.155 m.
Olius 4.240 m.
Riner 13.129 m.

Enllaços externs modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
  2. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  3. Segons el web de la Xarxa de rius de les conques principals de Catalunya la longitud d'aquest corrent fluvial és 2.674 m.
  4. Aquestes són les coordenades obtingudes mitjançant l'aplicatiu que incorpora el mapa digital de l'ICC. Segons l'aplicatiu del web de la Xarxa de rius de Catalunya, les coordenades de l'origen d'aquest corrent fluvial són 41° 56′ 8.765″ N, 1° 31′ 48.28″ E / 41.93576806°N,1.5300778°E / 41.93576806; 1.5300778
  5. «Xarxa de rius de les conques principals de Catalunya». Arxivat de l'original el 2010-09-22. [Consulta: 8 maig 2010].
  6. Emprant l'eina de mesura de longituds del mapa digital de l'ICC a escala 1:5000, hom troba que la longitud d'aquest corrent fluvial és de 483 metres
  7. La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.