Rasa del Catrà

riu de Montmajor, Viver i Serrateix i Cardona

La Rasa del Catrà[2] és un torrent afluent per la dreta de la Riera de Navel, al (Berguedà).

Plantilla:Infotaula indretRasa del Catrà
Tipuscurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial645 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaMontmajor (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióFígols Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final415 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaBages (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCardona Modifica el valor a Wikidata
Desembocadurariera de Navel Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 57′ 47″ N, 1° 42′ 59″ E / 41.963006°N,1.716445°E / 41.963006; 1.716445
41° 55′ 56″ N, 1° 43′ 10″ E / 41.932192°N,1.719439°E / 41.932192; 1.719439
Afluents
12 (5xE + 7xD)[1]
Conca hidrogràficaconca del Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió3,82 (longitud) km
Superfície413,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Pendent6,0 %

Municipis per on passa

modifica

Des del seu naixement, la Rasa del Catrà passa successivament pels següents termes municipals.

Municipis[1]
Longitud (en m.) % del recorregut
Per l'interior del municipi de Montmajor 2.497 65,32%
Fent de frontera entre Cardona i Viver i Serrateix 1.326 34,68%

Xarxa hidrogràfica

modifica
 
Xarxa hidrogràfica de la Rasa del Catrà

La xarxa hidrogràfica de la Rasa del Catrà està integrada per 26 cursos fluvials que sumen una longitud total de 13.527 m.

Distribució per termes municipals

modifica


Distribució municipal de la xarxa[3]
Municipi Longitud que hi transcorre
Montmajor 9.939 m.
Viver i Serrateix 1.578 m.
Cardona 3.588 m.

Afluents destacables

modifica
⊗ La Rasa de Calabuig.
⊗ La Rasa del Clot del Mestre

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
  2. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
  3. La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.