Obre el menú principal

Rastislav I fou un príncep de la Gran Moràvia (Gran Moràvia, segle ix - Baviera, Alemanya, 870). Va fer evangelitzar els seus dominis, cridant per a això els germans Ciril i Metodi. És venerat com a sant per l'Església ortodoxa.

Infotaula de personasant Rastislau
Prince Rastislav.JPG
Icona medieval
Nom original (la) Rastiz
(sk) Rastislav
(grc) Ῥασισθλάϐος
Biografia
Naixement Rastislav, Rastislau I príncep de la Gran Moràvia
segle IX
Gran Moràvia
Mort 870
Ratisbona (Baviera, Alemanya)
  Duke of Moravia Tradueix 


← Mojmír ISlavomír Tradueix →
Religió Cristianisme
Activitat
Ocupació Monarca
príncep
Celebració Església ortodoxa
Canonització 1994 nomenat per Església Ortodoxa de Txèquia i Eslovàquia
Festivitat 24 de maig
Esdeveniment significatiu Príncep de la Gran Moràvia
Iconografia Com a rei
Altres
Títol Duc
Família House of Mojmír Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Després de 846, Lluís el Germànic el nomena successor de Mojmír I. Per deslliurar-se de la tutela de l'emperador, es converteix al cristianisme. En 855 porta el seu exèrcit fins al riu Tisza, a la frontera amb l'Imperi Búlgar, per estendre el seu domini.

Per aconseguir l'evangelització del seu poble, s'alia amb l'Imperi Bizantí. Invita llavors els monjos Ciril i Metodi, en 863, perquè se n'encarreguin. La Bíblia i els llibres litúrgics es tradueixen llavors a l'eslau, escrivint-les amb escriptura glagolítica, inventada pels dos monjos. La conversió tingué èxit.

Rastislav fou derrocat pel seu nebot Svatopluk I, que el deixà cec i el condemnà a mort; morí a Baviera el 870.

VeneracióModifica

Pel seu paper en la cristianització de l'Europa Oriental, fou canonitzat el 1994 per l'Església Ortodoxa de Txèquia i d'Estlovàquia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rastislau I de la Gran Moràvia