Rata comuna
La rata,[1] rata comuna,[2] rata de claveguera,[2] rata albellonera al País Valencià,[3] i a les Balears, rata traginera o rata de prat[4][5] (Rattus norvegicus) és una de les espècies de rata més conegudes i esteses. Malgrat ser originària de la Xina, s'ha estès per la pràctica totalitat del món gràcies a la seva resistència i capacitat de reproducció. La rata negra és més gràcil, té la cua més llarga que el cos i el cap junts i les orelles doblegades endavant arriben a l'ull o el sobrepassen. Les dues espècies poden instal·lar-se en un mateix edifici. En aquest cas, la rata comuna sol ocupar els cellers i els soterranis, mentre que la negra prefereix les golfes i altres parts altes. La seva varietat albina s'empra com a organisme model en l'experimentació als laboratoris.
Rattus norvegicus  | |
|---|---|
 Exemplar als Estats Units | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 3,8 anys |
| Hàbitat | massa de terra i matollar |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 19353 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Muridae |
| Gènere | Rattus |
| Espècie | Rattus norvegicus (Berkenh., 1769) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Mus norvegicus |
| Distribució | |
 | |
Descripció modifica
És una rata robusta, de cos allargat i orelles curtes, que, doblegades endavant, no arriben a l'ull. La cua, anellada i recoberta de pèls curts i rígids esparsos, no supera la longitud del cap més el cos. Amb el cap i el cos fa entre 17-26 cm i cua la cua fa entre 15 i 22 cm. Pesa entre 180 i 415 g. La coloració dorsal és grisa fosca, grisa marronosa o, en els exemplars més vells, grisa vermellosa. El ventre és gris clar o blanquinós i la cua, bicolor, fosca per sobre i clara per sota. Els individus joves presenten sempre una coloració grisa fosca, més clara pel ventre.
Hàbitat modifica
Si bé s'ha adaptat a una gran diversitat d'hàbitats, necessita la presència humana i un grau elevat d'humitat ambiental. Hi ha individus que viuen dins els edificis, mentre que d'altres prefereixen instal·lar-se a l'exterior. A les poblacions urbanes ocupen els soterranis i els cellers de les cases, les clavegueres i tota mena de forats sota terra, on s'alimenten de qualsevol cosa que troben, fins i tot deixalles. També són molt freqüents als ports. A les poblacions rurals són especialment nombroses als camps d'hortalisses, als arrossars i a prop dels abocadors d'escombraries i poden esdevindre un flagell temible per a l'agricultura.
Costums modifica
Nocturna, surt del cau després de la posta del sol, si bé també es pot deixar veure durant el dia. A més, s'adapta molt bé a nous costums: si a la nit és perseguida o no troba aliment, es pot tornar diürna. Quan es desplaça a poca velocitat adopta una posició característica, amb la meitat posterior del cos bombada i més aixecada que l'anterior. Busseja amb facilitat, però no s'enfila als arbres amb tanta agilitat com la rata negra. Viu en colònies formades per grups familiars constituïts per un mascle i una o diverses femelles amb les seves cries. Diposita uns excrements negres en forma de fus molt semblants als de la rata negra.
Referències modifica
- ↑ «rata». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 2,0 2,1 http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm/
- ↑ «rata albellonera» en el Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
- ↑ https://sc7e78b65f6aa34af.jimcontent.com/download/version/1555871449/module/12080977149/name/L%C3%88XIC%20DE%20L%27ARR%C3%92S%20I%20S%27ALBUFERA.pdf
- ↑ http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Algebeli/_1984_me/s08_n011.dir/Algebeli_1984_mes08_n0116.pdf
Bibliografia modifica
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya, planes 140-141. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4
Vegeu també modifica
- Illa de la Rata, a les Aleutianes, anomenada així per la població invasora de rata comuna.
