IRA Autèntic
L'Exèrcit Republicà Irlandès Autèntic (anglès: Real Irish Republican Army, RIRA, True IRA, New Irish Republican Army, NIRA, irlandès ''Real Óglaigh na hÉireann, Óglaigh na hÉireann) és una organització organització paramilitar republicana irlandesa, l'objectiu de la qual és acabar amb l'statu quo d'Irlanda del Nord al si del Regne Unit i crear una Irlanda unida. L'IRA Autèntic es va formar en 1997 a partir d'una escissió de l'IRA Provisional.[1][2]
(en) Real Irish Republican Army  | |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització paramilitar organització terrorista organització |
| Ideologia | Irlanda Unida Physical force Irish republicanism (en)  |
| Història | |
| Separat de | IRA Provisional |
| Creació | 1997 |
| Fusionat a | New Irish Republican Army (en) (2012) |
| Data de dissolució o abolició | 26 juliol 2012 |
| Reemplaçat per | New Irish Republican Army (en) (2012) |
| Governança corporativa | |
| Presidència | Consell de guerra |
L'organització es troba a les llistes d'organitzacions terroristes de la Unió Europea (per bé que el 2010 ja no hi figura),[3] els Estats Units[4] i el Canadà[5]
El grup es troba al darrere de l'Atemptat d'Omagh del dissabte 15 d'agost de 1998, un atac amb cotxe bomba que va causar vint-i-nou morts.[1][2] Després d'aquell atac va declarar l'alto el foc,[6] però va reprendre les seves operacions l'any 2000.
L'IRA Autèntic va reivindicar el tiroteig del diumenge 8 de març del 2009, que va causar la mort de dos soldats britànics i ferides a altres quatre persones, dues de les quals civils, davant del quarter general de l'estat major a Massereene, Comtat d'Antrim, 25 km al nord-oest de Belfast.[7] El comando hauria disparat entre 30 i 40 trets, mentre el personal de la base estava rebent un lliurament de pizzes.
El republicà Gerry Kelly, membre del partit nacionalista nord-irlandès Sinn Féin, va acusar l'IRA Autèntic d'estar al darrere dels aldarulls al nord de Belfast, quan es van produir les marxes orangistes del mes de juliol del 2009.[8]
Un cotxe bomba va esclatar a primera hora del dilluns 12 abril de 2010, prop d'un edifici dels serveis secrets interiors britànics (l'MI5, encarregats del contra-espionatge i de la lluita antiterrorista), als afores de Belfast. Un atemptat perpetrat el dia en què Irlanda del Nord agafava les regnes de la seva policia i la seva justícia, última etapa del procés de pau entre catòlics i protestants, contestat pels dissidents republicans.[9]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Malingre, Virginie. «Deux soldats britanniques ont été tués dans un attentat en Irlande du Nord» (en francès). Le Monde, 09-03-2009. [Consulta: 25 novembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Article de Virgínia Malingre per a Le Monde, amb data de 10 de març del 2009, Un policia nord-irlandès mort per impactes de bala a l'Ulster (llegiu en línia)
- ↑
PDFhttp://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2009:023:0025:0029:FR:PDF Arxivat 2010-10-26 a Wayback Machine.
- ↑ https://web.archive.org/web/20090513211359/http://www.state.gov/s/ct/rls/other/des/123085.htm
- ↑ http://www.canlii.org/fr/ca/legis/regl/dors-2001-360/derniere/dors-2001-360.html
- ↑ «Omagh bombers declare ceasefire» (en anglès). CBC, 08-07-1999. [Consulta: 25 novembre 2024].
- ↑ . http://tf1.lci.fr/infos/monde/europe/0,,4295450,00-un-commando-attaque-une-base-de-l-armee-deux-morts-.html Arxivat 2009-03-11 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.lalibre.be/actu/international/article/516179/marches-orangistes-heurts-entre-jeunes-et-policiers.html
- ↑ . http://www.leparisien.fr/international/belfast-attentat-pres-d-une-base-du-contre-espionnage-12-04-2010-883729.php
Vegeu també
modifica
