Recinte fortificat de Palau del Vidre

El Recinte fortificat de Palau del Vidre és el recinte medieval d'estil romànic que envoltava la cellera i el poble medieval de Palau del Vidre, a la comarca del Rosselló, Catalunya del Nord.

Infotaula edifici Recinte fortificat de Palau del Vidre
Antiga porta de la cellera
Dades
Tipus	Recinte fortificat
Característiques
Estil arquitectònic	Romànic
Altitud	21,3 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Palau del Vidre (Rosselló)
Localització	Palau del Vidre
42° 34′ N, 2° 58′ E

La cellera; a la dreta, restes de muralles

Envoltava la totalitat del poble vell, amb la cellera primigènia en el seu interior, així com els primers eixamplaments, medievals, del poble.

Història

En un origen el poble era una vil·la romana, de la qual es conserva el nom: Securinianum (que hauria donat Surinyà). Aquest nom va conviure amb el de Palatium Rdegarium (Palau Rotger) al llarg del segle x, fins que, a partir del 1028 ja apareix només com a Palau o com a Palau Rotger, en diferents formes llatinomedievals: Palatium, Palad, Palaz. Palats, fins que el 1358 ja està documentada com a Palau.

L'església d'Elna hi posseïa diversos alous, però el comte de Rosselló Gausfred III infeudà Palau a Bernat de Montesquiu, cosí seu. El 1172 Palau consta com a castell, quan el comte Girard II, fill de Gausfred III, cedí Palau, el seu territori i tots els seus drets i jurisdiccions als templers de la Comanda del Mas Déu. En dissoldre's l'Orde del Temple, la possessió passà a mans dels hospitalers, i encara el 1789 en tenia la comanda l'Orde de Malta.

Al segle xv es desenvolupà a Palau una important indústria del vidre, l'amo de la qual era el 1465 el donzell Ramon de Vivers. Fou el moment en què es comença a ajuntar del Vidre al nom de la població, Palau.

Característiques

El recinte fortificat era força arrodonit, oblong, amb angles suaus. Fa aproximadament 100 metres d'est a oest, per uns 70 de nord a sud. No s'ha conservat el portal principal d'entrada, que s'endevina on era, a migjorn, però als costats nord i est és on resten panys de mur de força consideració.

A l'interior del recinte encara hi havia el Castell, del qual es conserven poques restes. Una d'elles, l'actual església parroquial, que fou erigida aprofitant una de les sales del castell.

Bibliografia

• Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Palau del Vidre». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
• Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan; Adell i Gisbert, Joan-Albert. «Palau del Vidre: Recinte fortificat i castell de Palau del Vidre». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.