Santa Maria i Sant Sebastià de Palau del Vidre
Santa Maria de Palau del Vidre, actualment Sant Sebastià, és l'església parroquial del poble de Palau del Vidre, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).
![]() de Palau del Vidre | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Sant Sebastià màrtir ![]() | |||
Dades | ||||
Tipus | Església parroquial | |||
Ús | església ![]() | |||
Dedicat a | Sant Sebastià màrtir ![]() | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura gòtica ![]() | |||
Material | Pedra i maons | |||
Altitud | 21,4 m ![]() | |||
Planta | Nau única, absis semicircular. | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Palau del Vidre (Rosselló) ![]() | |||
Localització | Cellera de la població | |||
| ||||
Activitat | ||||
Diòcesi | Elna - Perpinyà | |||
Religió | Catolicisme ![]() | |||

Està situada[1] al cor de la cellera de Palau del Vidre, a les restes de l'edifici del seu castell, situat a l'extrem sud-occidental de l'antiga cellera i al centre de la vila fortificada.
Història Modifica
El lloc de Palau (Palau Rotger) apareix documentat ja al segle ix, quan apareix encara el nom antic del lloc, Securianum, però el primer esment de l'església és del 1100. El 1136 torna a sortir documentada l'església i la seva capellania, i és el 1172 quan Girard II de Rosselló en fa donació als templers.
Al segle xvii es produí el canvi d'advocació de l'església, i passà a denominar-se de sant Sebastià.
L'edifici Modifica
L'església, inicialment advocada a Santa Maria, ocupa una de les sales del Castell de Palau del Vidre. Fou construïda el segle xiv-XV. Era coberta de fusta sobre arcs de diafragma, i havia conservat fins recentment les pintures originals del segle xiv. Malauradament, una recent reconstrucció, del tot aberrant, ha fet desaparèixer tots els elements medievals, juntament amb l'altar major, obrat el 1648, obra de l'Escultor Llàtzer Tremulles el Vell.
Mobiliari Modifica
Encara hi queden dos altars i un calze del segle xv, així com una peculiar marededéu del segle xvi que s'obre per mostrar el Fill, que és en el seu interior. Un retaule molt característic d'aquesta església és el de sant Miquel i sant Hipòlit, obra[2] del pintor perpinyanenc del segle xv Arnau Gassies.
Bibliografia Modifica
- Becat, Joan. «111 - Palau del Vidre». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Palau del Vidre». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
- Durliat, Marcel. «Arnaud Gassies. Peintre perpignanais du XVe siècle». A: Etudes roussillonnaises. Revue d'histoire et d'archéologie. Tome I. Perpinyà: Imprimerie du Midi, 1951, p. 135 - 195.
- Gavín, Josep M. «Ros 152. Santa Maria de Palau del Vidre». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5.
- Ponsich, Pere. «Esglésies del Rosselló anteriors al 1300: Palau del Vidre. Sant Sebastià de Palau (abans Santa Maria)». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.
Referències Modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria i Sant Sebastià de Palau del Vidre |
- ↑ L'església de Palau del Vidre en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Durliat, 1951.