Referèndum constitucional de Letònia de 2012
El Referèndum constitucional de Letònia de 2012 sobre les «Esmenes a la Constitució de la República de Letònia» es va portar a terme el 18 de febrer de 2012. La pregunta feta als votans va ser: «Dona suport a l'aprovació del Projecte de Llei "Esmenes a la Constitució de la República de Letònia" que preveu que la llengua russa sigui la segona llengua oficial de l'estat?»
| Referèndum constitucional de Letònia de 2012 | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
← 2011   | |||||||||||||||||
| Data | 18 febrer 2012 | ||||||||||||||||
| Tipus | referèndum constitucional | ||||||||||||||||
«Dona suport a l'aprovació del Projecte de Llei "Esmenes a la Constitució de la República de Letònia" que preveu que la llengua russa sigui la segona llengua oficial de l'estat?» | |||||||||||||||||
| Participació | |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| Resultat de la votació
| |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| A favor 100.0%—90.0% 89.9%—80.0% 79.9%—70.0% 69.9%—60.0% 59.9%—50.0% | Contra 50.0%—59.9% 60.0%—69.9% 70.0%—79.9% 80.0%—89.9% 90.0%—100.0% |
Les esmenes proposades incloïen els articles 4, 18, 21, 101 i 104 de la Constitució de Letònia, afegint a ells la condició sobre el rus com la segona llengua oficial, així com la prescripció de dues llengües de treball el letó i el rus per a les institucions del govern.[1]
Segons el cens de l'any 2000, El rus era la llengua materna del 37,5% i la segona llengua del 43,7% de la resta dels residents de Letònia. Des de l'any 2000, la llengua russa ha estat considerada com un idioma estranger d'acord amb la Llei Oficial d'Idioma.[2]
Resultats modifica
Al voltant de tres quartes parts dels electors van votar en contra del rus com segona llengua nacional, solament la regió oriental de Latgàlia hi va haver una majoria de ciutadans que van votar pel canvi. El referèndum va tenir una considerablement participació de votants major que a les eleccions i referèndums anteriors, amb un 71,12% dels votants registrats.[3]
Controvèrsia modifica
Una gran part de la comunitat de parla russa a Letònia -290.660 o el 14,1% de tota la població de Letònia- no va poder votar en aquest referèndum, ja que des de 1991 van ser considerats com no ciutadans i per tant no tenen dret a votar. Tanmateix, les xifres mostren també que els no ciutadans no podrien haver canviat el resultat del referèndum si haguessin estat autoritzats a votar. Si tots els 290.660 membres de la comunitat russa haguessin participat i votat a favor de la moció, la proposta encara hauria estat rebutjada amb 59,15% contra el 40,60% i només hagués servit per comptar una participació més gran de 75,68% en lloc de 71,12%.
Anàlisi modifica
Els annalistes diuen que la participació, prop del 70 per cent, indica la intensitat de la sensació entre molts letons, que estan disposats a distanciar-se culturalment dels seus ex governants soviètics.[4] El referèndum pot ampliar el cisma en la societat i el govern haurà d'emprendre seriosos esforços per consolidar dos grups del país. Encara que els pro-rus que van encapçalar el referèndum van admetre que no tenien l'oportunitat de guanyar el plebiscit, almenys esperen que el suport aproximat del 25 per cent forçarà el govern de centredreta de Letònia per iniciar un diàleg amb les minories nacionals. Molts temen, que la minoria descontenta, voldrà mantenir la pressió per organitzar més referèndums fins a canviar la Constitució de Letònia en el benefici de les minories.[5]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Jarinovska, Kristine. «Popular Initiatives as Means of Altering the Core of the Republic of Latvia» (en anglès). Juridica International. Law Review. University of Tartu (1632). [Consulta: 6 juny 2015].
- ↑ «Valsts valodas likums» (en letó). Valsts Valoda Latviesu Valdo, 01-11-2000. [Consulta: 6 juny 2015].
- ↑ «2012. gada 18. februāra tautas nobalsošana par likumprojekta "Grozījumi Latvijas Republikas Satversmē" pieņemšanu. Rezultāti» (en letó). CVK. [Consulta: 6 juny 2015].
- ↑ «Latvians say “no” in Russian language vote» (en anglès), 19-02-2012. Arxivat de l'original el 2015-06-07. [Consulta: 6 juny 2015].
- ↑ Peach, Gary. «Latvia Russian Language Referendum Has High Turnout» (en anglès). [Consulta: 6 juny 2015].