Sant Climent de Reglella

El monestir de Sant Climent de Reglella (Saint-Clément de Reglella, o de Régleille en francès) és un antic cenobi benedictí, molt modificat i actualment força arruïnat, a la comuna nord-catalana d'Illa, de la comarca del Rosselló.

Infotaula d'edifici Sant Climent de Reglella
Epònim	Climent I
Dades
Tipus	Antic monestir benedictí
Ús	església
Dedicat a	Saint Clément (en)
Característiques
Estat d'ús	ruïnós
Estil arquitectònic	arquitectura romànica
Altitud	136,7 m
Planta	Nau única, absis semicircular.
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Illa (Rosselló)
Localització	Antic poble de Reglella
42° 41′ 25″ N, 2° 37′ 48″ E
Monument històric inventariat
Data	9 juliol 1993
Identificador	PA00125501
Activitat
Diòcesi	Elna - Perpinyà

Està situat a un quilòmetre i mig del nucli urbà, a la vall de la Tet. Hi mena una carretera local. Reglella fou un poblet que apareix a la documentació medieval (per exemple, com a límit entre el comtat de Rosselló i el de Fenollet), i donà nom a una baronia. El senyoriu civil de Reglella es mantingué fins a la Revolució Francesa, al segle xviii. Del poble de Reglella, en el present no es conserva cap més presència de poblament que les restes del monestir i les de la fortificació que l'envoltava.

Història

Se suposa que el monestir va ser fundat per fugitius de la invasió musulmana d'Hispània, cosa que en situaria l'origen pels voltants del segle viii. El nom de Sant Climent de Reglella és documentat ja al 844, quan el prepòsit (abat, en el context) Sistremont (Sistremundus en l'original llatí) acudí al setge de Tolosa per impetrar un precepte (privilegi) reial de l'emperador carolingi Carles II el Calb. Per l'ús del diminutiu cellula en el document, en comptes de cella (lloc sagrat), hom ha conclòs que es devia tractar d'una fundació de reduïdes dimensions. Al segle xii era només un priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda, com ho testimonia una acta de Pere Bernat, bisbe d'Elna, del 1121. La comunitat abandonà el lloc entre el segle xii i el XIV i de l'església, unida el 1502 a la parròquia d'Illa, en tenia cura un prevere nomenat per Sant Andreu. El 1570, l'antic monestir amb les rendes que li pertocaven foren traspassats a Sant Esteve del Pedreguet, l'església parroquial d'Illa.

Sant Climent de Reglella va ser declarat Monument històric de França el 9 de juliol del 1993.

Arquitectura

Situat en un indret força exposat als atacs, el monestir era reclòs en un recinte de murs i, posteriorment, l'església encara va ser fortificada elevant-ne les parets en una torre emmerletada. L'església, de nau única i volta de canó lleugerament apuntada, sembla que es distribuïa en tres crugies (de les quals només en resta la primera), separades per arcs sobre pilars rectangulars, que ajudaven a sostenir la volta. L'absis, semicircular, està cobert amb una volta de quart d'esfera. A finals del segle xii o a començaments del XIII hom sobrealçà les parets de l'església i de l'absis per transformar-la en una torre, rematada per merlets i forada amb espitlleres. La manca de restes visibles d'un camí de ronda que permetés arribar a les espitlleres fa suposar que aquesta funció la feien escales i passarel·les de fusta, temps ha desaparegut sense deixar rastre.

• 
  Murs del conjunt monàstic de Sant Climent de Reglella
• 
  Absis - torre de Sant Climent de Reglella
• 
  L'absis - torre des del sud-est
• 
  Detall de l'interior de la nau

Bibliografia

• d'Abadal i de Vinyals, Ramon. Els diplomes carolingis a Catalunya. volum 2, Part 1. facsímil de la de 1926-1952]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica 75/1). ISBN 9788472839342. 
• Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Illa». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
• Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 62-63.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)

• Gavín, Josep M. «Ros 125. Sant Climent de Reglella». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5. 
• Mallet, Géraldine. Les Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Ed. Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 2859982442. 
• Ponsich, Pere. Catalunya carolíngia: Els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet. volum VI, 1a. part. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2006 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 70). ISBN 8472838773. 
• Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan. «Illa: Sant Climent de Reglella». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Climent de Reglella

• Fotografies i descripció, al web Monestirs (català)(castellà)
• Fotografies de les ruïnes i de l'església (francès)