Regne de Garo

El regne de Garo, també conegut com a Bosha per la seva dinastia governant, fou un antic regne africà establert pels sidames; estava situat a la perifèria de la regió de Gibe a Etiòpia. Limitava al nord amb el regne de Janjero, a l'est amb el riu Omo, i al sud amb el riu Gojeb que separava Garo del regne de Kaffa; per l'oest mancava de límits definits i els habitants van construir una sèrie de trinxeres i fortins per defensar-se dels atacs dels oromos del regne de Jimma.[1]

Infotaula de geografia políticaRegne de Garo

Localització
 7° 30′ N, 37° 10′ E / 7.5°N,37.17°E / 7.5; 37.17Coord.: 7° 30′ N, 37° 10′ E / 7.5°N,37.17°E / 7.5; 37.17
Població
Religiócristianisme Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1567 (Gregorià)
Dissolució1883 Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Werner Lange planteja la possibilitat que el regne de Garo fos una dependència d'Ennarea, de la mateixa manera que Ennarea havia estat part del regne de Damot.[2] En el regnat de Yeshaq I d'Etiòpia, Garo s'hauria separat d'Ennarea, i va passar a ser un estat tributari d'Etiòpia; podria ser l'estat de «Bosge» esmentat a l'itinerari de Zorzi. Al segle xvi l'emperador Sarsa Dengel va convèncer el rei de Garo d'abraçar oficialment el cristianisme; al segle xvii Etiòpia va perdre contacte amb Garo, i es presenta un llarg període en blanc (gairebé tot el segle), si bé cal suposar que sota pressió dels guerrers oromos que emigraven cap a la regió de Gibe, «el rei Bosha de Garo hauria retrocedit i el país hauria disminuït fins a quedar limitat a una petita àrea aïllada als boscos dels altiplans de May Gudo (Muntanya Maigudo) que és el que quedava al final del segle».[3]

Garo no obstant va sobreviure com estat independent fins al regnat d'Abba Gomol de Jimma, que va conquerir la darrera part aïllada del regne. Quan l'emperador Haile Selassie va annexionar Jimma, un descendent de Dagoye, el darrer rei de Garo, vivia en condicions de semi-desterrament a Jiren.[4]

ReisModifica

Període[5] Sobirà (títol: Tato) Notes
Dinastia Tegra'i Bushasho o Boshe
1567 a 1600 Ambiraj, tato també conegut com «Bosha» i probablement «Giyorgis»;
Fundador de la dinastia Bosha.
1600 a 1630 Magela, tato
1630 a 1660 Daro, tato
1660 a 1690 Chowaka, tato
1690 a 1720 Leliso, tato
1720 a 1740 Wako, tato
1740 a 1760 Malko, tato
1760 a 1780 Gabito, tato Deposat
1780 a 1790 Chaso, tato Usurpador
1790 a 1845 Dukamo, tato
1845 a 1865 Ogata, tato
1865 a 1883 Dagoye, tato
1883 Annexionat al regne de Jimma

BibliografiaModifica

  • Lange, Werner J. History of the Southern Gonga (Southwestern Ethiopia). Wiesbaden: Franz Steiner, 1982), p. 348. ISBN 9783515033992. 

ReferènciesModifica

  1. Lange, 1982, p. 53.
  2. Lange, 1982, p. 50.
  3. Lange, 1982, p. 55.
  4. The Galla of Ethiopia; the Kingdoms of Kafa and Janjero (en anglès). Londres: International African Institute, 1955, p. 57. 
  5. Lange, 1982, p. 64.