Regne de Numídia
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El Regne de Numídia fou un estat independent i després client de Roma, que estava situat a la regió coneguda per Numídia (part de la moderna Algèria i part de Tunísia), sorgit per la unió del Regne de Numídia Oriental al Regne de Numídia Occidental.
| ||||
|
| ||||
 Mapa de regne de Numídia | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Cirta | |||
| Idioma oficial | Amazic | |||
| Període històric | ||||
| Establiment | 202 aC | |||
| Annexió per l'Imperi Romà | 46 aC | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | Monarquia | |||
.png)
Sorgiment del regne unit de NumídiaModifica
La unitat del regne fou establerta pels romans al final de la Segona Guerra Púnica, en la qual Masinissa I de Numídia Occidental havia estat el seu aliat i va rebre el regne oriental. Masinissa va rebre també un tros de territori cartaginès i es va estendre del Mulucha (a l'oest) fins a Cirenaica (a l'est) rodejant completament el territori de Cartago limitat a la zona costanera.
Masinissa I fou el seu rei més conegut. Als 90 anys encara muntava a cavall. Fou aquest rei qui va introduir l'agricultura i les arts, i va continuar per la mateixa via el seu successor Micipsa.
A la mort de Masinissa va deixar tres fills: Gulusa, Mastanabal i Micipsa, però els dos primers van morir abans de tres anys sense deixar successió legitima (Jugurta i Gauda eren fills d'una concubina) i Micipsa conegut per Filohel·len (Philhellene) va governar tot el país.
JugurtaModifica
Micipsa va morir el 118 aC i va deixar dos fills, Aderbal (Adherbal) i Hiempsal, que van associar al tron al seu cosí Jugurta; aquest el 112 aC va assassinar a Hiempsal i va obligar a Aderbal a fugir a Roma, on va demanar l'auxili del senat romà. Els senadors, part dels quals havien estat subornats per Jugurta, van enviar comissionats que van dividir el regne de manera que Jugurta va obtenir la part més productiva i amb els millors guerrers. No va tardar a esclatar de nou la lluita i Jugurta va assetjar a Aderbal a Cirta, el va obligar a rendir-se i després el va matar cruelment.
Roma es va veure forçada a declarar la guerra a Jugurta i després de diverses alternatives la guerra es va acabar amb la captura del rei el 106 aC.
Regne clientModifica
Gauda va ser nomenat rei i a la seva mort el 88 aC va passar a Hiempsal II. Aquest va tenir alguns moments turbulents (84-82 aC) però va regnar fins a la seva mort el 60 aC en què el va succeir el seu fill Juba I, que fou partidari de Pompeu; a la mort del rei el 46 aC, Juli Cèsar va convertir el regne en província romana.
El 31 aC el regne fou restablert i donat a Juba II, però el 25 aC fou bescanviat amb Juba II pel regne de Mauritània, i Numídia fou altre cop declarada província romana.
Reis de NumídiaModifica
Regne de Numídia OccidentalModifica
- Zelalsen ?
- Gayya vers 238-210 aC
- Ozalces vers 210 aC
- Capussa vers 210-207 aC
- Lacumaces vers 207-206 aC
- Masinissa I vers 210-205 aC
- a Sifax de Numídia Oriental 205-202 aC
- Masinissa I 202 aC, immediatament reconegut rei de Numídia
Regne de Numídia OrientalModifica
Regne de NumídiaModifica
- Masinissa I 201-148 aC (des de 201 aC incorpora Numídia Oriental)
- Micipsa 148-118 (una part, des del 145 aC tot)
- Gulusa 148-145 aC (una part)
- Mastanabal 148-145 aC (una part)
- Adhèrbal 118-112 aC
- Hiempsal I 118-112 aC
- Jugurta 118-106 aC
- Gauda 106- abans del 88 aC
- Hiempsal II abans del 88- vers 84 aC
- Hiarbes vers 84-82 aC
- Masinissa II vers 82 aC
- Hiempsal II (segona vegada) vers 82-60 aC
- Juba I 60-46 aC
- Repartiment entre Mauritània i Sitti 46 aC
- Publi Sitti 46-44
- Arabió 44-33 (reunificació)
- Annexió a Roma 33-31 aC
- Juba II (rei de Mauritània 25 aC-23 dC) vers 31-25 aC
- Annexió a Roma 25 aC
- Tacfarines (Taqpharinat) (revoltat) 17-24