El Regne de Warri és un estat tradicional i històric que té la capital a la ciutat de Warri, a l'estat del Delta, a Nigèria. El seu cap, l'olu (‘rei’) de Warri és el cap polític tradicional dels itsekiris.

Plantilla:Infotaula geografia políticaRegne de Warri

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 5° 31′ N, 5° 45′ E / 5.52°N,5.75°E / 5.52; 5.75

Situació de Warri

El seu olu actual és Tsola Emiko.

Història modifica

Segons les històries orals binis i itserikis, un príncep del Regne de Benín va fundar el Regne Iwerre (Warri) al voltant del 1480. Durant el segle xv, missioners portuguesos van visitar el regne de Warri. A principis del segle xvii, un fill de l'olu va ser enviat a Portugal i va tornar casat amb una portuguesa. El seu fill, Antonio Domingo, va ser olu de Warri a la dècada del 1640.[1] L'olu Erejuwa va regnar entre el 1720 i el 1800 i va expandir el regne política i comercialment i van assentar la independència del Regne de Benín amb l'ajuda dels portuguesos.[2]

Posteriorment Warri fou una base del comerç d'esclaus dels portuguesos i els holandesos i Warri va esdevenir la ciutat portuària més important de la zona a finals del segle xix, quan va esdevenir un centre del comerç d'oli de palma i altres productes com cautxú i coco.[3]

A principis del segle XX Warri va esdevenir capital provincial de la colònia britànica.[4]

El maig de 1952 el govern de Nigèria Occidental va canviar el títol del cap itsekiri d'olu d'Itsekiri per olu de Warri. Els ijaws, urhobos i altres persones de la comunitat es van oposar a aquest canvi, ja que implicava que l'olu també era cap de la ciutat de Warri i no només dels itsekiris.[5]

Esdeveniments recents modifica

El 1997, el Govern Federal nigerià, sota el General Sani Abacha va crear el Consell de la LGA de Warri South-West amb seu a Ogbe-Ijoh, a la zona ijaw de Warri. Degut a la pressió dels itsekiris, la seu fou traslladada a Ogidigben, una zona itsekiri de Warri. Això va provocar conflictes en el que van morir centenars de persones i en la que joves van prendre sis instal·lacions de la Shell. Aquesta crisi és coneguda com la Crisi de Warri.[6]

Caps polítics modifica

Aquesta és una llista parcial de caps de Warri:[7]

Inici Final Governant
Abejioye
Akenjioye
c. 1710 Omagboye
c. 1710 c. 1735 Akengboye
c. 1735 Atogbuwa (Manuel Otobia)
c. 1807 Erejuwa (Sebastião Otobia)
c. 1807 14 de juny de 1848 Akengbuwa (João) (m. 1848)
1848 1848 Ejo
1848 1851 Iye Idolorusan (regent)
1851 Eri (regent)
Atsego (regent)
16 de gener de 1921 Okorofianyegbe (regent)
13 de setembre de 1917 24 de setembre de 1932 Dogho Numa (m. 1932)
16 de gener de 1921 1929 Vacant
1929 7 de febrer de 1936 Olagbemi Ewolufu (regent)
7 de febrer de 1936 1987 Ginuwa II (Gbesimi Emiko)
2 d'abril de 1987 19 de setembre de 2015 Ogiame Atuwatse II (m. 2015)
19 de setembre de 2015 21 de desembre de 2020 Ikenwole Godfrey Abiloye Emiko
21 d'agost de 2021 present Tsola Emiko

Referències modifica

  1. J.O.S Ayomike. «Edo people's renaissance». Edo Nation. [Consulta: 16 setembre 2010].
  2. Gab Ejuwa. «Olu of Warri Coronation – Focus On Itsekiri Cultural Heritage». Vanguard, 26-04-2009. [Consulta: 16 setembre 2010].
  3. http://www.greatestcities.com/Africa/Nigeria/Warri_city.htmlRetrieved 13 January 2008
  4. Ekeh, Peter Palmer. Warri City and British Colonial Rule in Western Niger Delta. Urhobo Historical Society, 2005, p. 31. ISBN 978-064-924-7. 
  5. Onoawarie Edevbie. «Who Owns Warri? The Politics of Ethnic Rivalry in the Western Niger-Delta Region of Nigeria». Urhobo Historical Society. Arxivat de l'original el 2010-12-22. [Consulta: 16 setembre 2010].
  6. Manby, Bronwen. Price of Oil: Corporate Responsibility and Human Rights Violations in Nigeria's Oil Producing Communities. Human Rights Watch, 1999, p. 111–112. ISBN 1-56432-225-4. 
  7. «Traditional States of Nigeria». WorldStatesmen.org. [Consulta: 16 setembre 2010].