El regne de Wexford (nòrdic antic: Veisafjǫrðr que significa «cala de maresmes») va ser un petit enclavament nòrdic-gaèlic que apareix a la crònica del segle xii Cogad Gáedel re Gallaib (Guerra dels irlandesos contra els estrangers) i d'altres escrits contemporanis com els Annals dels quatre mestres, Annals d'Inisfallen i Annals de Tigernach. Va ser fundat pels vikings cap a el 800 i va romandre sota el seu govern uns 300 anys com ciutat estat, sobre manera independent i oferia tribut als monarques irlandesos del regne de Leinster.

Veisafjǫrðr
Regne de Wexford

Bandera
800 – segle XII

Ubicació de {{{common_name}}}Màxima extensió del regne de Dublín (en rosa) i situació d'altres assentaments noruecs (en verd)
Informació
Capitalciutat estat de Wexford
Idioma oficialnòrdic antic, irlandès antic i irlandès mitjà
Període històric
Establiment800
Dissoluciósegle XII
Política
Forma de governMonarquia

Els Annals dels quatre mestres cita que a partir de l'any 819 els vikings van saquejar moltes posicions cristianes a la regió.[1]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Connellan, Owen. The Annals of Ireland. Irish Genealogical Foundation, 1846. ISBN 0-940134-77-2. 

Bibliografia modifica

  • Downham, Clare. Viking Kings of Britain and Ireland: The Dynasty of Ívarr to A.D. 1014 (en anglès). Edinburgh: Dunedin, 2007. ISBN 1-903765-89-0. 
  • Hudson, Benjamin. Viking Pirates and Christian Princes: Dynasty, Religion, and Empire in the North Atlantic (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2005. ISBN 0-19-516237-4. 
  • Todd, James Henthron (trad.). Cogad Gaedel re Gallaib (1867) (en anglès). Dublín: Longmans, Green, Reader & Dyer, 1990. ISBN 1-871615-03-8. 
  • Woolf, Alex). Age of Sea-Kings: 900-1300 (en anglès). Edimburg: Donald Omand, The Argyll Book, 2004, p. 94-109.