Nabateus
Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia.[1] Els kedarites [2]probablement foren absorbits pels nabateus. La tradició bíblica els fa descendents de Nabayot ben Ismail. Les fonts assíries i babilònies els esmenten com a Nabatu.[3] Al segle iii aC, van reaparèixer i dominaven el comerç de la mar Roja, amb uns territoris al nord, a la costa del golf d'Aqaba.[4] Van establir un regne que finalment fou annexionat per Trajà l'any 106.[5]
 Entrada d'una sepultura nabatea a Madain Salih, Al Ula, Aràbia Saudita. | |
| Tipus | grup humà, grup ètnic històric i estat desaparegut  |
|---|---|
| Mapa de distribució | |
.svg) | |
El primer que donà informació dels nabateus fou Diodor de Sicília.[6] El 312 aC, Antígon, després de recuperar Síria i Palestina dels Ptolemeus, va organitzar una expedició contra els nabateus sota el comandament del general Ateneos, amb 4.000 infants i 600 cavallers.[7][8] Llavors, els nabateus vivien en una terra desèrtica sense fonts ni rius. Els costums del poble són esmentats durant l'expedició: no bevien vi, no construïen cases, no tenien vinyes ni camps, ni llavors, i vivien en tendes; l'alteració d'aquests costums era un crim capital; es dedicaven a la ramaderia i alguns tenien camells i d'altres cabres, més que altres tribus àrabs; eren portadors d'espècies i plantes aromàtiques del sud d'Aràbia, que arribaven a Petra, la seva capital; quan eren atacats per un enemic més fort, es retiraven als paratges dessolats on no els podien seguir per manca d'aigua, on tenien preparades reserves d'aigua amagades secretament, excavades a terra o a la roca; menjaven carn i llet i productes naturals com la mel, que bevien barrejada amb aigua; cada any, feien una fira i, aprofitant que eren en aquesta fira, el general Ateneos va atacar Petra, la capital, en una marxa de tres dies i tres nits; la va ocupar i en feu un gran botí, però en la retirada fou sorprès pels nabateus i el seu exèrcit fou destruït, i en restaren vius només 50 homes.
Antígon va enviar una altra expedició sota comandament de Demetri, però com que els nabateus estaven preparats, es va haver de retirar.
Estrabó els esmenta també i diu que eren prudents i estalviadors, i els que perdien la seva propietat eren castigats i els que la incrementaven, premiats; tenien alguns esclaus, però pocs, i amb el temps els més nobles s'havien tornat refinats; adoraven el foc i feien sacrificis diaris al sol; el poder del rei era limitat; les ciutats no tenien muralles.[6][9]
Conquerit el regne el 105 per Trajà, es va crear la província d'Aràbia[10] i, progressivament, els seus habitants es van romanitzar.
Xeics dels Nabatu
modifica- Natnu vers 650 aC
- Nuhuru ibn Natnu
Reis dels nabateus
modifica- Harithath I (Aretes I) 169-144 aC
- Maliku I (Malichus I) 144-110 aC
- Harithath II (Aretes II) 110-95 aC
- Erotim vers 110-100 aC
- Ubaidah I (Obodes I) 95-87 aC
- Ar-Rabil I (Rabbel I) 87 aC
- Harithath III (Aretes III Filohel·len) 87-62 aC
- Ubaidah II (Obodes II) 62-vers 50 aC
- Maliku II (Malichus II) vers 50-28 aC
- Ubaidah III (Obodes III) 28-9 aC
- Harithath IV (Aretes IV Filopàter) 9 aC-40 dC
- Maliku III (Malichus III) vers 40-70
- Shakilat (reina) vers 40-60
- Ar-Rabil II (Rabbel II Sòter) vers 71-106
- Gamilat (reina) vers 70-90
- Maliku IV (Malichus IV) 106
- A Roma 105, província d'Aràbia.
Referències
modifica- ↑ Mark, Joshua J. «Kingdom of Nabatea» (en anglès). World History Encyclopedia, 05-03-2018. [Consulta: 16 desembre 2023].
- ↑ Grenet), Frantz. «Kedarites» (en anglès americà). Encyclopaedia Iranica, 2005. [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ Taylor, Jane. Petra and the Lost Kingdom of the Nabataeans (en anglès). IB Tauris Publisher, 2001, p. 14. ISBN 978-1-86064-508-2.
- ↑ Harris, Graham J. The Destruction of Sodom: A Scientific Commentary (en anglès). Lutterworth Press, 2015-11-26, p. 99. ISBN 978-0-7188-4314-4.
- ↑ Sidebotham, Steven E. «Romans and Arabs in the Red Sea». Topoi. Orient-Occident, 6, 2, 1996, pàg. 785–797. DOI: 10.3406/topoi.1996.1695.
- ↑ 6,0 6,1 Dijkstra, Klaas. ASSESSING DIODORUS’ AND STRABO’S ACCOUNTS ON THE NABATAEANS (en anglès). Brill, 1995, p. 297–307. ISBN 978-90-04-29586-5.
- ↑ Retsö, Jan «Nabataean origins — once again». Proceedings of the Seminar for Arabian Studies, 29, 1999, pàg. 115–118. ISSN: 0308-8421.
- ↑ Healey, John F. BACKGROUND: NABATAEAN HISTORY AND TRADE (en anglès). Brill, 2001-01-01, p. 25–37. ISBN 978-90-04-30148-1.
- ↑ Graf, David Franck «The Nabateans in the Early Hellenistic Period : The Testimony of Posidippus of Pella». Topoi. Orient-Occident, 14, 1, 2006, pàg. 47–68. DOI: 10.3406/topoi.2006.2144.
- ↑ The Oxford Companion to Classical Civilization (en anglès). 2a ed..
Vegeu també
modifica