Aràbia (província romana)

Aràbia (en llatí Aràbia Pètrea) és el nom assignat al país dels àrabs, inicialment limitats a algunes terres poblades per àrabs (l'actual Jordània) i estès més tard i concretat a tota la península Aràbiga del sud-oest d'Àsia, que fou el seu territori originari i on l'estat més gran és l'Aràbia Saudita.[1][2]

Infotaula de geografia políticaAràbia
Arabia SPQR.png
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Provinciaromana-ArabiaPetrea-pt.svg Modifica el valor a Wikidata
 30° 04′ N, 35° 21′ E / 30.07°N,35.35°E / 30.07; 35.35
Praetorian prefecturepraetorian prefecture of the East (en) Tradueix
ReformesDiocese of the East (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

CapitalPetra d'Aràbia Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació106
En aquest article s'inclou Aràbia com a regió antiga i província romana. Vegeu també Aràbia.
Províncies romanes. En vermell, Aràbia
Bosra, capital de la província d'Aràbia.

Històricament el nom s'aplicava a les regions d'Edom, Celesíria, Palmira, i seguint el curs de l'Eufrates fins a Babilònia i llavors més a l'oest fins al golf Pèrsic.

Xenofont ja parla a la seva Anàbasi d'una tribu àrab a Singara, anomenada els pratavis. Els romans van dividir la regió coneguda com a Aràbia en dues zones: l'Aràbia Deserta (en llatí Arabia Deserta), la part nord entre Síria i l'Eufrates, i l'Aràbia Feliç (Arabia Felix), que era la península menys la part nord.

GeografiaModifica

La península és i era limitada a l'oest per la mar Roja (Arabicus Sinus) i els golfs d'Aqaba (Sinus Aelaniticus) i de Suez (o golf d'Heroòpolis), a l'est pel golf d'Oman (Sinus Paragon) i l'oceà Índic (Erythraeum Mare), i al nord pel golf Pèrsic (Persicus Sinus).

Els principals caps de la península foren: el Poseidonium (Ras Mohammed), al nord de la mar Roja; el Palindromus (Bab al-Mandeb), al sud de la mar Roja; el Syagrus o Corodamum (Ras al-Had), a l'est (al golf d'Oman), i el Macela (Ras Musandam), al golf Pèrsic.

L'interior és format per la regió del Najd, que vol dir "les altures"; a la part occidental hi ha la Tihama (la Plana), entre el Hedjaz al nord i el Iemen al sud. A la part oriental la regió és coneguda com Al-Hasa.

Les principals muntanyes foren el Djebel Tibout (a l'est del golf d'Aqaba), el Djebel Yafai (al sud-oest) i el Djebel Akdar, a Oman.

En foren productes típics l'encens, la mirra, la goma i, més tard, el cafè.

HistòriaModifica

Els àrabs eren independents en temps d'Alexandre el Gran. Antígon va enviar el seu lloctinent Ateneu a sotmetre'n les tribus però fou derrotat i el seu fill Demetri va haver de signar-hi un tractat de pau. Sota els selèucides els caps tribals àrabs van ser amics dels emperadors, que al mateix temps van fer freqüents expedicions al sud de Palestina, on foren rebutjats pels àrabs idumeus i, més tard, per la dinastia dels macabeus, d'origen idumeu, que va governar Palestina.[2]

August va enviar una expedició a l'Aràbia Feliç el 24 aC dirigida per Eli Gal (Aelius Gallus), assistit per Obodas, rei de Petra i dels àrabs nabateus. L'expedició va arribar fins a Marsyabae, la capital de Sabà, però es va haver de retirar a causa de la set.[2]

L'any 105 el regne dels àrabs nabateus, la part d'Aràbia a l'est de Damasc i cap al sud fins a la mar Roja fou incorporada a Roma i es va formar la província d'Aràbia[3][4] amb capitals a Petra i a Bostra (al sud i al nord).[1] La província fou engrandida per Septimi Sever el 195 i es creu que es va dividir en dues províncies: Aràbia Menor o Aràbia Pètria (Arabia Minor, Arabia Petraea) i Aràbia Major (Arabia Maior), ambdues subjectes a llegats imperials anomenats consularis, amb una legió cadascun.

Amb Constantí el Gran es va dividir definitivament en dues províncies: la part sud, amb Petra i que incloïa la península del Sinaí i Edom (és a dir l'Aràbia Pètria i altres territoris) fou coneguda com a Palestina Salutaris i després Palestina Tercera (Palestina Tertia) (sota un pretor); la part oriental, amb capital a Bostra, fou l'Aràbia Major (primer sota un pretor i després un dux). Fou reanomeada Augusta Libanesa del 294 al 390 i des aquesta data va recuperar el seu nom d'Aràbia sense cap més afegit. Va pasar als àrabs vers el 635.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Arabia Petrea in "Dizionario di Storia"» (en it-it). [Consulta: 16 maig 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. 5, AM-ARCH.. Madrid: Espasa-Calpe, 1980, p. 1147 i ss. ISBN 84-239-4505-7. 
  3. The Oxford Companion to Classical Civilization (en anglès). 2a ed.. 
  4. Griffin. The Cambridge ancient history.. Third edition. Cambridge [England]: Cambridge University Press, 2000, p. 123. ISBN 0-521-85073-8. 

Coord.: 30° 04′ N, 35° 21′ E / 30.07°N,35.35°E / 30.07; 35.35