Regiment de Reials Guàrdies Catalanes

(S'ha redirigit des de: Reials Guàrdies Catalanes)

El Regiment de Reials Guàrdies Catalanes fou una unitat militar d'elit de l'Exèrcit Regular Austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.[1][2]

Infotaula unitat militarReials Guàrdies Catalanes

escut d'armes de «Carles III»
TipusGuàrdia de Corps
Data de llevanovembre de 1705
Dissoluciójuliol de 1713
PaísCatalunya Catalunya
(Monarquia Hispànica)
BrancaExèrcit Regular Austriacista
ArmaInfanteria
MidaRegiment
2 batallons
Comandants
CoronelAntoni de Peguera i d'Aimeric
Heinrich von Hessen-Darmstadt
Oficials destacatsAntoni Meca i de Cardona
Josep Bellver i Balaguer
Pau de Thoar i Grec
Guerres i batalles
Guerra de Successió Espanyola
* Setge de Barcelona de 1706
* Batalla d'Almenar
* Batalla de Monte de Torrero
* Batalla de Brihuega
* Batalla de Villaviciosa de Tajuña
Cultura militar
Patró catòlicImmaculada Concepció
Divisagroc
LemaDonec Perficiam

El Regiment núm. 2 Reials Guàrdies Catalanes, creat el novembre de 1705, agrupà els partidaris més durs de l'Arxiduc Carles, els vigatans, que van signar el pacte de Gènova, i fou la Guàrdia de Corps de l'Arxiduc Carles.

Primerament anomenada oficialment la Reial Guàrdia Catalana, hauria d'haver estat composta per un regiment d'infanteria i un regiment de cavalleria. El Regiment d'Infanteria va arribar a tenir 1.000 soldats dividits en dos batallons, un total de deu companyies de fusellers i una de granaders. El seu primer coronel fou Antoni de Peguera i d'Aimeric, mort a València el 1707 i rellevat pel coronel Heinrich von Hessen-Darmstadt, germà del príncep Jordi, mort durant la Batalla de Montjuïc a Barcelona, i el comandament fou pel general de batalla Antoni Meca i de Cardona.

El Regiment de Reials Guàrdies Catalanes va participar en diversos combats durant la guerra de Successió Espanyola: el setge de Barcelona de 1706, l'ocupació de Madrid, la Batalla d'Almenar i la Batalla de Monte de Torrero, la segona ocupació de Madrid, la Batalla de Brihuega i la Batalla de Villaviciosa de Tajuña.

El 1713, amb la firma del Tractat d'Utrecht, les tropes imperials són obligades a evacuar Catalunya i el regiment es trasllada al Regne de Nàpols, però la majoria de la seva tropa es queda, enquadrant-se en el Regiment de Nostra Senyora del Roser.

Referències

modifica
  1. Mata, Jordi; Alcoberro, Agustí «10 arguments per rebatre els equívos històrics més habituals sobre Catalunya» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.127, 01-03-2013, p.24-35. ISSN: 1695-2014.
  2. «Les Reials Guàrdies Catalanes – Memorial 1714». [Consulta: 21 octubre 2018].
  • Navarro i Soriano, Ferran (2019). Harca, harca, harca! Músicques per a la recreació històrica de la Guerra de Successió (1794-1715). Editorial DENES. ISBN 978-84-16473-45-8