Reichskulturkammer

Cambra de cultura del Reich

La Reichskulturkammer o RKK (Cambra de cultura del Reich) era una institució del govern nacionalsocialista del 1933 al 1945 amb l'objectiu de regular totes les expressions i oficis culturals del Tercer Reich. Havia d'unificar (Gleichschaltung) el món cultural segons criteris estètics, racials i polítics iguals per a tots.[1] Depenia del Ministeri del Reich de la Instrucció del Poble i de la Propaganda, dirigit pel ministre Joseph Goebbels. Va ser creada per la llei Reichskulturkammergesetz (Llei sobre la Cambra de cultura del Reich) el setembre de 1933.[2][3]

Infotaula d'organitzacióReichskulturkammer
lang=ca
Organigrama del 1937 Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtRKK Modifica el valor a Wikidata
Tipusagència governamental Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticanazisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació22 setembre 1933
Data de dissolució o abolició10 octubre 1945 Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorJoseph Goebbels Modifica el valor a Wikidata
Part deGleichschaltung
Tercer Reich Modifica el valor a Wikidata

Les diferents cambres no només controlaven els artistes pròpiament dits, però també tots els oficis annexes, com per exemple els constructors d'instruments de música, les impremtes, els directors d'infraestructures culturals, constructors de decorat, etc. El primer decret d'execució del novembre 1933 estipulava: «§4. Qui col·labora en la producció, la reproducció, l'afaiçonament espiritual o tècnic, la difusió, la conservació, la venda o l'agència de béns culturals, ha de ser afiliat a la cambra competent per a la seva activitat. Difusió també compren la producció i la venda de mitjans de difusió.» §6 «[…] sigui com a professional o amateur».[4]

Els artistes i altres persones que es veien refusar la inscripció a una de les cambres havien de callar i afrontar els problemes econòmics de l'atur o l'exili. L'exercici privat de l'art o ofici llur era prohibit igualment.[5] La creació de la cambra s'ha de veure al context de la competició entre Goebbels i el sindicat únic autoritzat durant el nazisme, el Front Alemany de Treball (DAF). Ja a l'estiu del 1933 el sindicat unificat havia volgut estendre l'afiliació obligatòria als oficis culturals i Goebbels temia perdre poder i influència en el sector que considerava essencial per a la seva missió ministerial.

A més de controlar els professionals, la Cambra havia de promoure l'art alemany «autèntic» (völkisch), sa, segons les regles de l'art així com amb una iconografia que sostenia la ideologia de sang i terra, alliberat de qualsevol «modernisme decadent» contrari al que es considerava com els valors germànics tradicionals.

La Cambra tenia set departaments:

Va ser abolida per la Comissió Aliada de Control al marc de la desnazificació el 10 d'octubre de 1945 i les seves possessions van ser confiscades. Els seus arxius són conservats pel Bundesarchiv.[6]

Referències modifica

  1. «Culture in the Third Reich: overview» (en anglès). Holocaust Encyclopedia. United States Holocaust Memorial Museum.
  2. «Reichskulturkammergesetz» (en alemany). Deutsches Reichsgesetzblatt, 22-09-1933, pàg. 661-662.
  3. «Cambra de Cultura del Reich, Reichskulturkammer». Biografies del Tercer Reich -. Arxivat de l'original el 2017-08-29. [Consulta: 28 agost 2017].
  4. «Erste Verordnung zur Durchführung des Reichskulturkammergesetz (Primer decret d'execució de la Llei sobre la Cambra de cultura del Reich)». Reichsgesetzblatt, 01-11-1933, pàg. 969.
  5. Levi, Erik. Censorship & cultural regulation in the modern age (en anglès). Amsterdam: Rodopi, 2004, p. 76. ISBN 978-90-420-0988-2. 
  6. «Berlin Document Center» (en alemany). Bundesarchiv, 15-06-2013. [Consulta: 28 agost 2017].

Bibliografia modifica