Viquipèdia

Ren Hang

fotògraf xinès

Ren Hang (xinès simplificat: 任航, pinyin: Rèn Háng; Nong'an, República Popular de la Xina; 30 de març de 1987- Beijing; 24 de febrer de 2017) fou un fotògraf i poeta xinès.[1][2][3]

Infotaula de personaRen Hang
Biografia
Naixement30 març 1987 Modifica el valor a Wikidata
Nong'an (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 2017 Modifica el valor a Wikidata (29 anys)
Pequín (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFotografia i poesia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Pequín Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófotògraf, poeta Modifica el valor a Wikidata
Instagram: renhangrenhang Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Ren nasqué el 1987 en Nong'an, un suburbi de Changchun, a la província de Jilin, situada al nord-est de la Xina.[3]

El 2007, comprà una càmera i començà a fer fotografies dels seus amics, segons Ren, per tal d’alleujar l’avorriment d’estudiar publicitat a la universitat.[4] Com a fotògraf autodidacta, va dir que el seu estil de fotografia estava inspirat en l'artista Shūji Terayama.[2] Ren patia depressió i, de fet, és una temàtica que decidí treballar en alguna de les seves sèries. En aquest sentit va publicar al seu bloc una sèrie d’entrades del diari titulades «La meva depressió», que registraven la por, l’ansietat i els conflictes interns que va viure.[5][6] Ren se suïcidà el 24 de febrer de 2017 a Beijing.[3][7][8]

Obra modifica

La carrera incipient de Ren destacà sobretot pels seus retrats dels seus amics nus. La seva obra és rellevant per la seva representació de la sexualitat dels joves en context xinès. De fet, Ren tingué problemes amb la censura oficial, éssent arrestat per les autoritats de la RPC diverses vegades.[2] En aquest sentit, diversos artistes xinesos més mediàtics com Ai Weiwei s'han posicionat en favor de Ren. Ai Weiwei, per exemple, l'inclogué en la seva exposició a Holanda del 2013, Fuck Off 2 The Sequel. Així mateix, també va comissariar l'exposició del fotògraf del 2014 a París, França.[9][10] L'expressió eròtica, lúdica, desenfadada i provocativa de Ren l'han fet guanyar fama mundial.

Fotografia modifica

Ren va començar a fer fotos dels seus companys de pis i amics el 2007, aquest nus eren propers i buscaven l'emoció de l'espectador. En una entrevista, també va admetre: «Normalment faig fotos als meus amics, perquè els desconeguts em posen nerviós».[2]

Ren no va considerar inadequada la seva obra: «Realment no veig la meva obra com a tabú, perquè no penso tant en el context cultural ni en el context polític. No busco intencionadament els límits, només faig el que faig».[11] Això pot explicar la seva reticència per limitar el seu treball a entorns interiors. Va dir que no hi havia llocs preferits per treballar, ja que creia que qualsevol lloc era bonic i digne de ser filmat, inclosos estudis, arbredes en parcs i terrats d'edificis. Les fotografies de Ren estan compostes habitualment per grups de nus o bé retrats en solitari d’homes i dones, sovint distorsionats, en posicions altament performatives.[2] Per exemple, les mans arriben a les cuixes lletoses, un penis flàcid cau sobre una síndria o una sèrie torsos disposats imitant una serralada.

Ren no només ha fet fotografia de contingut eròtic; compta amb altres sèries com la titulada «La meva mare», on explora objectes quotidians i la seva mare fa de model per aquestes. Ren Hang ha publicat fotografies en revistes com L’Officiel, GQ Style i Vice. Així mateix, també ha col·laborat amb empreses de moda Gucci, Rick Owens i Loewe.[12]

Poesia modifica

Ren va publicar la seva primera antologia lírica traduïda a l’anglès al gener de 2017 per BHKM, Nova York. Aquesta conté una selecció de poemes escrits entre 2007 i 2016 anomenats «Word or two» (una paraula o dues), i una col·lecció de poesia en xinès publicada per l'editorial taiwanesa Neurasthenia, anomenada Col·lecció poètica de Renhang. La seva poesia descriu emocions entuasiastes, una vida idea d'amor, però també parla de por i de soledat al perdre aquest amor. Aquests versos eròtics normalment comprenen tons molt variables humorístics, però també foscos.

Publicacions modifica

  • Ren Hang 2009–2011. Xina: autopublicat, 2011.
  • Room. Xina: autopublicat, 2011.
  • Nude. Xina: autopublicat, 2012. Edició limitada de 500 còpies.
  • Republic. Noruega: Éditions du LIC, 2012.
  • Poem Collection of Renhang. Taiwan: Neurasthenia, 2013.
  • My depression. Xina: autopublicat, 2013.
  • Son and bitch. Taiwan: Neurasthenia, 2013.
  • The brightest light runs too fast. França: Éditions Bessard, 2013.
  • Physical borderline. Xina: ThreeShadows +3 Gallery, 2014.
  • Food issue. Xina: Same studio, 2015.
  • 野生 = Wild, Alemanya, Die Nacht, 2015. Edició limitada a 600 còpies. Col·lecció de pòsters publicats en motiu de l'exposició Ren Hang / 野生 de OstLicht Gallery, Vienna, 2015.[13]
  • New Love 新欢. USA: Session 6, Session Press, 2015.
  • 上海游客 Shanghai Visitors. Xina: autopublicat, 2015.
  • 海鲜派对 Seafood Party. Xina: autopublicat, 2015.
  • 一月 January. Xina: autopublicat, 2016.
  • 二月 February. Xina: autopublicat, 2016.
  • Athens Love 雅典的爱. USA: Session 8, Session Press, 2016.
  • Word or two 只言片語. USA: BHKM, 2017.

Exposicions modifica

  • IN ADDITION TO SLEEP, FOTOGALLERIE vaslisouza, Oslo, Noruega, Abril – Maig 2014.[14]
  • In addition to sleep, Copenhagen Photo Festival, Copenhagen, Dinamarca, comissariat per FOTOGALLERIE vaslisouza, Juny 2014.[15]
  • The Wild, OstLicht Gallery, Vienna, Àustria, Març – Juliol 2015.[16]
  • Athens Love, Klein Sun Gallery, New York, USA, Març – Abril 2015.[17]
  • Naked/Nude, Foam Fotografiemuseum Amsterdam, Amsterdam, Netherlands, Gener – Març 2017.[18]
  • Human Love, Fotografiska, Estocolm, Suècia, Febrer – Abril 2017.[19]
  • Ren Hang, posthum, Museum of Fine Art, Leipzig, Germany, coop. w. OstLicht, Vienna, Oct 2017 – Jan 2018[20]
  • Love, Ren Hang, posthum, Maison Européenne de la Photographie, Paris, France, Mar – May 2019[21]
  • Love, Ren Hang, posthum, C/O Berlin, Berlin, Germany, Dec – Feb 2020[22]

Premis modifica

  • 2010: Third Terna Contemporary Art Award, Itàlia
  • 2016: Outset|Unseen Exhibition Fund[23]

Referències modifica

  1. ↑ «Ren Hang - Artists - Klein Sun Gallery». kleinsungallery.com. [Consulta: 25 febrer 2017].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Seymour, Tom. «Controversial and renowned Chinese photographer Ren Hang dies aged 29». British Journal of Photography, 24-02-2017. [Consulta: 15 setembre 2018].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Ren Hang, Provocative Chinese Photographer, Dies at 29». [Consulta: 4 març 2017].
  4. ↑ Kupper, Oliver Maxwell. «What we do is secret: An interview with controversial and provocative Chinese photographer Ren Hang». Autre, 28-06-2016. [Consulta: 15 setembre 2018].
  5. ↑ «My Depression». renhang.com. Arxivat de l'original el 2017-02-22. [Consulta: 14 setembre 2018].
  6. ↑ Wong, Tessa «La trágica muerte del joven fotógrafo que reveló la sexualidad de China» (en castellà). BBC News Mundo, 01-03-2017.
  7. ↑ «Death of China's hotshot erotic photographer». , 28-02-2017 [Consulta: 3 setembre 2018].
  8. ↑ «Controversial Chinese Photographer Ren Hang Dies at 29». [Consulta: 3 setembre 2018].
  9. ↑ «Ren Hang at Foam: The Must-See NSFW Exhibition - The Public House of Art». publichouseofart.com. Arxivat de l'original el 2017-02-26. [Consulta: 2 març 2017].
  10. ↑ «The banned Chinese photographer on show in Paris». phaidon.com. [Consulta: 25 febrer 2017].
  11. ↑ «Tribute to Ren Hang». Taschen, 19-05-2017. [Consulta: 19 maig 2017].
  12. ↑ «The Complete Guide To What’s Inside Frank Ocean’s Magazine» (en anglès). The Fader [Consulta: 21 octubre 2017].
  13. ↑ "Ren Hang: Wild 野生", Dienacht. Accés 30 octubre 2017.
  14. ↑ «FOTOGALLERIE vaslisouza». [Consulta: 26 desembre 2019].
  15. ↑ «KONTORprojects». Arxivat de l'original el 2019-12-26. [Consulta: 26 desembre 2019].
  16. ↑ «OstLicht Gallery». [Consulta: 26 desembre 2019].
  17. ↑ «Klein Sun Gallery». [Consulta: 26 desembre 2019].
  18. ↑ «foam». [Consulta: 26 desembre 2019].
  19. ↑ «Fotografiska Stockholm». Arxivat de l'original el 2019-12-26. [Consulta: 26 desembre 2019].
  20. ↑ «MUSEUM DER BILDENDEN KÜNSTE LEIPZIG Germany». [Consulta: 26 desembre 2019].
  21. ↑ «Maison Européenne de la Photographie». [Consulta: 26 desembre 2019].
  22. ↑ «C/O Berlin Foundation». [Consulta: 7 desembre 2019].
  23. ↑ foam museum at https://www.foam.org/museum/p[Enllaç no actiu]rogramme/ren-hang

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ren_Hang&oldid=33342690»