Renada Laura Portet
Renada Laura Calmon-Ouillet, coneguda pel nom de ploma Renada-Laura Portet, (Sant Pau de Fenollet, Occitània, 28 d'agost de 1927 – Elna, 5 de setembre de 2021)[1] va ser una escriptora nord-catalana d'origen occità i una de les veus literàries més importants de Catalunya del Nord.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 agost 1927 Sant Pau de Fenollet (Catalunya del Nord) |
| Mort | 5 setembre 2021 (94 anys) Elna (Rosselló) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Montpeller III - Paul Valéry - doctorat |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, professora |
Premis
| |
Trajectòria Modifica
Va conrear els gèneres de poesia, narrativa breu, novel·la, drama, assaig i l'escrit científic o de recerca en temes com la lingüística, la toponímia o l'onomàstica. Era llicenciada en Lletres i Llengües romàniques a Montpeller.[2]
Com a escriptora, va guanyar la Flor natural als Jocs Florals de la Ginesta d'Or de Perpinyà el 1976 per Poemes. El 1981 va rebre el premi Víctor Català pel recull de narracions breus Castell negre, que segons els coneixedors de la seva obra, és d'una gran qualitat. Posteriorment el premi va ser retirat, perquè Portet havia decidit publicar el llibre en una editorial francesa.[3] Fou finalista del Premi Sant Jordi per la novel·la L'escletxa el 1983, i del Josep Pla per Rigau & Rigaud. Un pintor a la cort de la rosa gratacul el 2002.[4] Fou guardonada amb el premi Ramon Juncosa de narracions curtes 2004, pel recull Una dona t'escriu. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2004,[5]
Va publicar narracions i poemes a revistes locals i articles de recerca onomàstica catalana. Com a poeta, narradora o novel·lista, figura a set antologies universitàries dels Estats Units, Itàlia, França, Catalunya i Alemanya, com ara Moderne katalanische Erzahlungen / Contes catalans moderns (Bonn: Romanistischer Verlag, 1988).[6] El cineasta-autor Robert Guisset ha fet una pel·lícula-retrat literari titulat Renada'Song dedicada a l'autora el 1991.
Amb motiu dels seus 90 anys, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i la Institució de les Lletres Catalanes li van retre homenatge a la seva trajectòria literària i de compromís.[7][2]
El 15 d'octubre de 2017 va rebre el guardó "Memorial Coll de Manrella" a la 39a Trobada Coll de Manrella.[8]
Obres Modifica
Poesia Modifica
- Jocs de convit. Barcelona: Columna, 1990
- Una ombra anomenada oblit. Barcelona: Columna, 1992
- El cant de la sibil·la. Santes Creus (Aiguamúrcia): Fundació Roger de Belfort, 1994
- N'Hom. Vic : Emboscall, 2017 ISBN 978-84-16304-50-9
Narrativa Modifica
- Castell negre. Perpinyà: Chiendent, 1981. Vic : Emboscall, 2017. ISBN 978-84-16304-54-7
- Lettera amorosa. Perpinyà: El Trabucaire, 1990
- Una dona t'escriu. (premi Ramon Juncosa de narracions curtes), Canet de Rosselló: ed. Trabucaire, 2005
Novel·la Modifica
- L'escletxa. Barcelona: El Llamp, 1986
- El metro de Barcelona. Barcelona: El Llamp, 1988
- Memòries..... Barcelona: El Llamp, 1990
- Rigau & Rigaud: un pintor a la cort de la rosa gratacul. Barcelona: Destino, 2002
- El mirall de Duoda, comtessa de Barcelona, duquessa de Septimània. Montpeller: éditions de la Tour Gile (Université de Montpellier), 2003
- Duoda, comtessa de Barcelona. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, Col·lecció Bofarull 13, 2008
Assaig, investigació Modifica
- La sardana. Amics de la Sardana, 1982
- A la recerca d'una memòria: els noms de lloc del Rosselló. (premi Vila de Perpinyà). Perpinyà: CDDAC, 1981
- Toponímia rossellonesa. Perpinyà: Consell General del Po, 1985
- Els coronells de Perpinyà. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1988
Infantil Modifica
- La petita història de Perpinyà. (amb Meritxell Margarit i Torras). Barcelona: Mediterrània, 1995
Teatre Modifica
- Guillem de Cabestany o el convidat imprevist. Perpinyà: CeDACC, 1995
Representat per Companyia Miríade, Perpinyà: Palau del Reis de Mallorca, 1995
Obra escrita originalment en altres llengües Modifica
- La viole et l'or: Les amours véritables de Guillem de Cabestany, Perpinyà: Minuprint, 1996 [estudis literaris; francès]
Referències Modifica
- ↑ «Mor la poeta i escriptora Renada-Laura Portet». Ara, 05-09-2021. [Consulta: 6 setembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Homenatge a l'escriptora i lingüista Renada-Laura Portet». Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC), 20-06-2017. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «El «V. Català» canvia d'amo». El Punt, 18-12-1981, p. 29 [Consulta: 6 setembre 2021].
- ↑ «S’ha mort l'escriptora nord-catalana Renada Laura Portet». El Temps, 05-09-2021 [Consulta: 6 setembre 2021].
- ↑ Camps, Christian «Una escriptora catalana del Rossello: Renada Laura Portet». Rassegna iberistica, núm. 92, 2010, págs. 45-59. Arxivat de l'original el 2020-11-26. ISSN: 0392-4777 [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ "Contest catalans moderns / Moderne katalanische Erzählungen : eine originalsprachige Textauswahl 1939-87"[Enllaç no actiu], fitxa al catàleg de la Biblioteca de Catalunya ISBN 392488823X, ISBN 978-3924888237
- ↑ Serrahima, Xavier «Catedral de cinc naus». El Punt Avui. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 19 novembre 2017].
- ↑ «L'homenatge més reivindicatiu | Hora Nova». [Consulta: 19 novembre 2017].
Bibliografia Modifica
- Perea Virgili, Maria Eugènia. «Experiència, saviesa i bondat en Renada-Laura Portet». Revista Noms, de la Societat d'Onomàstica (ISSN 2385-5177), núm. 14 (2020), pp. 30-31.
- Perea Virgili, Maria Eugènia. «Madame Portet o la catalana del Rosselló». Revista Serra d’Or (ISSN 0037-2501), núm. 653 (maig 2014), pp. 43-47.
- Perea Virgili, Maria Eugènia. «La meva història amb Renada-Laura Portet». Revista Noms, de la Societat d'Onomàstica (ISSN 2385-5177), núm. 18 (2022), pp. 40-41.
Enllaços externs Modifica
- «Renada Laura Portet». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- Fitxa de Renada-Laura Portet a La Federació.cat a Catalunya Nord, amb un biografia, bibliografia completa, comentari d'obra i una petita selecció de poemes i extractes d'obres que es poden llegir en línia.
- Fitxa de Renada-Laura Portet al Qui és qui. Cercador de les lletres catalanes.
- Renada-Laura Portet, des de Memoro - El Banc de la Memòria i AELC.
- Renada-Laura Portet a Tèrbol atzur. Poesia de dones a la literatura catalana i universal.
- Acte d'homenatge a l'escriptora i lingüista Laura-Renada Portet. Institut d'Estudis Catalans
- PAGÈS, Carme. Renada-Laura Portet: la seva essència Arxivat 2017-12-01 a Wayback Machine.. Vic : Emboscall, 2017. ISBN 978-84-16304-49-3