Renata de Lorena
Renata de Lorena (en francès Renée de Lorraine i en alemany Renata von Lothringen) va néixer a la ciutat francesa de Nancy el 20 d'abril de 1544 i va morir a Munic el 22 de maig de 1602. Era filla del duc Francesc I de Lorena (1517-1545) i de la princesa Cristina de Dinamarca (1522-1590).
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 abril 1544 Nancy |
| Mort | 22 maig 1602 (58 anys) Munic |
| Sepultura | església de Sant Miquel de Munic |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Princesa Duquessa |
| Família | Casa de Lorena |
| Cònjuge | Guillem V de Baviera (1568 (Gregorià)–) |
| Fills | Maximilià I de Baviera, Ferran de Baviera, Albert VI de Bavière, Philippe Guillaume de Bavière, Maria Anna de Baviera, Magdalena de Baviera |
| Pares | Francesc I de Lorena i Cristina de Dinamarca |
| Germans | Carles III de Lorena i Dorothea de Lorraine |
El 1560, el rei Èric XIV de Suècia va fer una proposta de matrimoni amb Renata, donat que aquesta era neta del rei Cristià II de Dinamarca, i per tant hereva de la corona danesa, però la proposta va ser rebutjada. Curiosament, una descendent directa de Renata, la princesa Josepa de Leuchtenberg es va casar amb un successor d'Èric, el rei Òscar I de Suècia el 1823.
Renata va portar una vida discreta i de caritat. Va viure al Col·legi dels Jesuïtes a Munic, on es va fer càrrec dels pelegrins malalts i dels pobres. Després de la transferència de poder entre el seu marit i el seu fill Maximilià, ell va passar la resta de la seva vida a l'hospital fundat pel seu sogre Albert V de Baviera. Una de les principals obres de la seva vida va ser la construcció i consagració de l'església de Sant Miquel, a Munic, on descansa a la cripta, així com la majoria dels descendents de la família de Wittelsbach. Encara que no canonitzada, era considerada una santa pel seu poble.
Matrimoni i fillsModifica
El 22 de febrer de 1568 es va casar, a Munic, amb el duc Guillem V de Baviera (1549-1626), fill del duc Albert V (1528-1579) i de l'arxiduquessa Anna d'Àustria (1528-1590). El matrimoni va tenir deu fills:
- Cristòfol de Baviera, nat a Munic el 1570 i mort el mateix any.
- Cristòfol de Baviera, nat a Munic el 1572 i mort a Munic el 1580.
- L'elector Maximilià I de Baviera, nat a Munic el 1573 i mort a Munic el 1651. Es casà amb la princesa Elisabet de Lorena en primeres núpcies; i en segones núpcies amb l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria (1610-1665).
- Maria Anna de Baviera, nada a Munic el 1574 i morta a Viena el 1616. Es casà amb l'emperador Ferran II, emperador romanogermànic.
- Felip Guillem de Baviera, nat a Munic el 1576 i mort a Ratisbona el 1598. El 1595 fou nomenat bisbe de Ratisbona amb el tractament de cardenal.
- Ferran de Baviera, nat a Munic el 1577 i mort a Colònia el 1650. Fou bisbe-elector de Colònia.
- Albert de Baviera, nat a Munic el 1584 i mort a Haag el 1666. El 1612 es casà amb la princesa Matilde de Leuchtenberg.
- Magdalena de Baviera, nada a Munic el 1587 i morta a Heidelberg el 1628. Es casà el 1613 amb el comte palatí Wolfgang Guillem I del Palatinat-Neuburg.
BibliografiaModifica
- Crignis-Mentelberg, Anna de: Herzogin Renata. Die Mutter Maximilians des Großen von Bayern. Freiburg im Breisgau 1912.
- Dotterweich, Helmut: Der junge Maximilian. Jugend und Erziehung des bayerischen Herzogs und späteren Kurfürsten Maximilian I. von 1573 bis 1593. München 1962.
- Rueth, Andrea: Renata von Lothringen, Herzogin von Bayern. In: Wurst, Jürgen und Langheiter, Alexander (Hrsg.): Monachia. München: Städtische Galerie im Lenbachhaus, 2005. S. 142. ISBN 3-88645-156-9
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Renata de Lorena |