Renina

Per a altres significats, vegeu «Rennina».

La renina (EC 3.4.23.15), també anomenada angiotensinogenasa, és una proteïna (enzim) segregada per les cèl·lules iuxtaglomerulars del ronyó (d'on prové el seu nom). Acostuma a secretar-se en casos d'hipotensió arterial i de baixa volèmia. La renina també té un paper en la secreció d'aldosterona, una hormona que ajuda a controlar l'equilibri hídric i de sals del cos.

Descobriment

La renina va ser descoberta, descrita i anomenada per Robert Tigerstedt, Professor de Fisiologia a l'Insitut Karolinska d'Estocolm, el 1898.

Bioquímica i fisiologia

Estructura

L'estructura primària del precursor de renina consta de 406 aminoàcids. La forma madura de la renina conté 340 aminoàcids i té una massa de 37kDa^[1]

Secreció

El pèptid és secretat pel ronyó en resposta a tres estímuls principalment:

Una disminució en la pressió sanguínia
La disminució en la fracció filtrada de sodi en el nefró.
L'activitat del sistema nerviós simpàtic

Referències

↑ Imai T, Miyazaki H, Hirose S, et al. «Cloning and sequence analysis of cDNA for human renin precursor». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 80, 24, desembre 1983, pàg. 7405–9. DOI: 10.1073/pnas.80.24.7405. PMC: 389959. PMID: 6324167.

[1] Imai T, Miyazaki H, Hirose S, et al. «Cloning and sequence analysis of cDNA for human renin precursor». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 80, 24, desembre 1983, pàg. 7405–9. DOI: 10.1073/pnas.80.24.7405. PMC: 389959. PMID: 6324167.

[1]