Aldosterona

compost químic

L'aldosterona és una hormona que augmenta la reabsorció de sodi i aigua i l'alliberament (secreció) de potassi en els ronyons. Aquest increment del volum de la sang augmenta la pressió arterial. Per contra, els fàrmacs que interfereixen amb la secreció o acció de l'aldosterona s'utilitzen com antihipertensius. Un exemple és l'espironolactona, que redueix la pressió arterial bloquejant el receptor d'aldosterona. L'aldosterona és part del sistema renina-angiotensina. La mesura de l'aldosterona en sang s'anomena concentració plasmàtica d'aldosterona (CPA), que pot ser comparat amb l'activitat de la renina plasmàtica (ARP), com la proporció CPA/ARP.

Infotaula de fàrmacAldosterona
Aldosterone-2D-skeletal.svg
Aldosteron2.svg
Dades clíniques
Codi ATCH02AA01 modifica
Dades químiques i físiques
FórmulaC₂₁H₂₈O₅ modifica
Massa molecular360,194 u modifica
Identificadors
Número CAS52-39-1 modifica
PubChem (SID)5839 modifica
IUPHAR/BPS2872 modifica
DrugBank04630 modifica
ChemSpider5633 modifica
UNII4964P6T9RB modifica
KEGGC01780 modifica
ChEBI27584 modifica
ChEMBLCHEMBL273453 modifica
AEPQ100.000.128

L'aldosterona és una hormona esteroide (família dels mineralocorticoides), produïda per la part més externa (zona glomerular) de l'escorça de la glàndula suprarenal, i actua sobre la túbuls distals i conductes col·lectors del ronyó, causant: la conservació del sodi, la secreció del potassi, l'augment de la retenció d'aigua, i augmentant la pressió arterial. L'efecte global de l'aldosterona és augmentar la reabsorció dels ions i l'aigua en el ronyó.

La seva activitat es redueix a la malaltia d'Addison i l'augmenta en la síndrome de Conn.

Va ser aïllat per primera vegada per Simpson i Tait el 1953.