República Popular d'Angola
La República Popular d'Angola (portuguès: República Popular de Angola) cobreix el període de la història d'Angola com una autodeclarat estat socialista. Establerta el 1975 després de la independència de Portugal, semblant a la situació a la República Popular de Moçambic, a Moçambic. La nació recentment fundada va tenir relacions amistoses amb la Unió Soviètica, Cuba i la República Popular de Moçambic.[1] El país estava governat pel Moviment Popular per l'Alliberament d'Angola (MPLA), que va ser responsable de la transició cap a un sistema unipartidista marxista-leninista. El grup va ser recolzat per Cuba i la Unió Soviètica.[2][3]
| |||||
|
| |||||
| |||||
 | |||||
| Informació | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Capital | Luanda | ||||
| Idioma oficial | portuguès  | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 1970: 1.246.700 km² | ||||
| Població | 1970 (est.): 5.926.000 (Densitat: 4,8 h/km²) | ||||
| Període històric | |||||
| Establiment | 1975 | ||||
| Abolició del govern marxista | 1992 | ||||
| Política | |||||
| Forma de govern | República socialista | ||||
.png)
Un grup contrari, conegut com la Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola (UNITA), va provocar una Guerra Civil angolesa amb el MPLA, amb el suport de Sud-àfrica i els Estats Units.[4]
El 1991 el MPLA i UNITA van signar els acords de Bicesse, que permetria eleccions multipartidistes a Angola. Encara que seguien havent-hi disputes, la República Popular d'Angola va ser finalment desmantellada en 1992, convertint-se en l'actual República de Angola.
Referències modifica
- ↑ Angola - Communist Nations
- ↑ Pierre Beaudet. Angola, bilan d'un socialisme de guerre. L'Harmattan, 1998, p.11.
- ↑ Fernando Andresen Guimaráes. The Origins of the Angolan Civil War. Foreign Intervention and Domestic Political Conflict. Basingstoke & Londres: Houndsmills, 1998.
- ↑ Franz-Wilhelm Heimer. Der Entkolonisierungskonflikt in Angola. Múnic: Weltforum Verlag, 1980.
Bibliografia modifica
- Elikia M'Bokolo. L'Afrique au XXe siècle. Le continent convoité. Seuil, 1985, p. 393 (Points Histoire).