Resolució 1013 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 1013 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 7 de setembre de 1995. Després de recordar les resolucions 918 (1994), 997 (1995), 1005 (1995) i 1011 (1995) sobre la situació a Ruanda, va establir una comissió internacional d'investigació que fa als fluxos d'armes a les forces de l'anterior govern de Ruanda a la regió dels Grans Llacs d'Àfrica.[1]
| Identificador de llei o regulació | S/RES/1013  | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
| Promulgació | Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
| Votat per | Sessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:3574) 15  , 0  , 0 | ||
| Data de publicació | 7 setembre 1995 | ||
← 1012
1014 → | |||
| Tema | Ruanda | ||
| Obra completa a | undocs.org… | ||
Zaire (actualment República Democràtica del Congo) havia proposat una comissió internacional per investigar el subministrament d'armes a les forces de l'antic govern de Ruanda. El Consell va reconèixer la influència desestabilitzadora que això tenia a la regió i que podria ser previnguda per un esforç de cooperació de tots els governs.[2] Es va tornar a expressar la preocupació per les violacions de l'embargament d'armes contra Ruanda.
Llavors el Secretari General Boutros Boutros-Ghali va ser autoritzat a establir la comissió d'investigació amb el mandat següent:[3]
- (a) investigar el subministrament d'armes a les forces de l'antic govern de Ruanda a la regió dels Grans Llacs en violació de l'embargament;
- (b) investigar les denúncies de que aquestes forces rebien formació per desestabilitzar Ruanda;
- (c) identificar les parts que estan proporcionant les armes;
- (d) recomanar mesures que posin fi al flux il·legal d'armes a la subregió.
La comissió constaria de cinc a deu experts jurídics, militars i policials imparcials i respectables. Es demana a tots els països i organitzacions que proporcionin informació relativa al mandat de la comissió a la comissió d'investigació. En el termini de tres mesos, el Secretari General hauria d'informar sobre les decisions de la comissió i les seves recomanacions.
Es va demanar a tots els països en què la comissió estaria activa:
- (a) adoptar mesures perquè la comissió pugui treballar lliurement i de manera segura;
- (b) proporcionar tota la informació sol·licitada per la comissió;
- (c) permetre l'accés a qualsevol lloc, inclosos els punts fronterers, els aeroports i els campaments de refugiats;
- (d) adoptar mesures per garantir la llibertat de testimonis i experts i garantir la seguretat dels seus membres;
- (e) permetre llibertat de moviment als membres de la comissió perquè puguin entrevistar lliurement;
- (f) atorga privilegis i immunitats rellevants als seus membres d'acord amb la Convenció sobre els privilegis i immunitats de les Nacions Unides.
Finalment, es va demanar als Estats membres que proporcionessin fons que permetessin a la comissió exercir el seu mandat.
Referències modifica
- ↑ Gowlland-Debbas, Vera; Tehindrazanarivelo, Djacoba Liva. National implementation of United Nations sanctions: a comparative study. Martinus Nijhoff Publishers, 2004, p. 23. ISBN 978-90-04-14090-5.
- ↑ Berman, Eric G. «The International Commission of Inquiry (Rwanda)». American Behavioral Scientist, 45, 4, 2001, pàg. 616–625. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 26 novembre 2017].
- ↑ Magliveras, Konstantinos D. Exclusion from participation in international organisations: the law and practice behind member states' expulsion and suspension of membership. Martinus Nijhoff Publishers, 1999, p. 44. ISBN 978-90-411-1239-2.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| Vegeu texts en català sobre Resolució 1013 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure. |