Embargament d'armes

Un embargament d'armes és un bloqueig aplicat a aquest armament. És un tipus de sanció internacional de tipus militar que és aplicada per països, organismes internacionals o diferents ens. Un embargament d'armes pot servir a un o més propòsits:

Com a senyal de desaprovació del comportament per un actor determinat,
Per mantenir una posició neutral en un conflicte en curs, o
Per limitar els recursos que un actor posseeix per exercir la violència sobre els altres.

Exemples històrics

Argentina

El president dels Estats Units, Jimmy Carter va aplicar l'embargament contra la Junta Militar de l'Argentina l'any 1976 a causa de la guerra bruta. Això va ser acompanyat pel Regne Unit després de la de la Guerra de les Malvines l'any 1982. La prohibició es va aixecar en la dècada de l'any 1990 quan Argentina va ser nomenada Aliat important fora de l'OTAN. Durant el transcurs d'aquests anys les Forces Armades de l'Argentina van traslladar la compra de subministraments d'armes a països d'Europa occidental i Israel.^[1]^[2]

Indonèsia

El govern dels Estats Units va imposar un embargament d'armes contra Indonèsia el 1999 a causa de violacions de drets humans a Timor Oriental. L'embargament es va aixecar el 2005.

Iran

Els Estats Units van imposar sancions econòmiques contra l'Iran després de la Revolució Iraniana de 1979. No obstant això, per assegurar l'alliberament dels ostatges estatunidencs, diversos funcionaris de l' Administració Reagan van facilitar secretament la venda d'armes a Iran en la dècada de 1980, en un escàndol anomenat afer Iran-Contra.^[3] El 1995, els Estats Units van ampliar les sancions per incloure les empreses que tractaven amb el govern iranià.^[4]

El març de 2007 la Resolució 1747 va estrènyer les sancions imposades a l'Iran en relació amb el programa nuclear iranià. Les sancions de les Nacions Unides van ser aixecades el 16 de gener de 2016.

República Popular de la Xina

Els Estats Units i la Unió Europea van deixar d'exportar armes a la República Popular Xina després de 1989, a causa de la reacció pel Partit Comunista Xinès per les protestes als voltants de la Plaça de Tiananmen. En 2004-05, hi va haver un cert debat a la Unió Europea sobre si aixecar l'embargament.^[5] ^[6]

Sud-àfrica

L'embargament d'armes a Sud-àfrica a partir de l'any 1977 es va estendre a productes de doble ús. L'embargament va ser aixecat per la Resolució 919 l'any 1994.

Israel

Durant l'any 2024, durant el Genocidi a Gaza, almenys Belgica, Italia, Espanya, Països Baixos, Canadà, Colombia i Japó anunciaren que tenien previst cancelar la compravenda d'armes amb Israel.^[7]^[8] En el cas d'Espanya i Canadà, l'embargament no es va acabar materialitzant, però en el cas de Colombia sí.^[9]^[10] També Països Baixos va suspendre l'enviament de parts de l'avió de combat F-35.^[11]

Llista actual d'embargaments d'armes

Els països inclosos en la llista es troben baix embargament d'armes de les Nacions Unides o altres organismes internacionals, com la (Unió Europea, l'OSCE i altres països. En alguns casos, l'embargament d'armes es complementa amb un embargament comercial general, o sancions financeres o la prohibició de viatjar per a determinades persones. En alguns casos, l'embargament d'armes s'aplica a qualsevol entitat que resideixi o estigui establerta al país, però en uns altres és parcial, com les forces del govern reconegut o les forces internacionals pel manteniment de la pau estan exempts de l'embargament.

Aquesta llista està incompleta, podeu ajudar ampliant-la.

Armènia i Azerbaidjan (per l'OSCE),^[11] 1992-
Myanmar (per la UE),^[12] 1990-
Corea del Nord (per l'ONU i la UE),^[13] armes i béns de luxe, 2006-
Costa d'Ivori (per la ONU i la UE),^[14] 2004-
Eritrea (per l'ONU i la UE),^[15] 2010-
Guinea (per la UE),^[16] 2009-
Hesbol·là (per l'ONU i la UE),^[17] 2006-
Iran (per l'ONU i la UE),^[18] 2006-
Iraq (per l'ONU i la UE),^[19] 1990-
Líban (per l'ONU i UE),^[20] 2006–
Líbia (pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides), 2011
República Centreafricana (pel Consell de Seguretat),^[21] 2013–
República Democràtica del Congo (per l'ONU, la UE),^[22] 2003/1993- (ONU/EU)
República Popular de la Xina (per l'EU/US),^[23]^[24] 1989-
Somàlia (per la ONU i la UE),^[25] 1992/2002- (ONU/EU)
Sudan (per la ONU i la UE),^[26] 2004/1994- (per l'ONU i EU)
Uzbekistan (per la UE),^[27] 2005-
Veneçuela (per la UE),^[28] 2017-
Iemen (per l'ONU),^[29] 2015-
Zimbàbue (per la UE),^[30] 2002-

Embargaments anteriors

Ruanda (per l'ONU en Resolution 918 i la UE)^[31] (per l'ONU: 1994-2008 i la UE)
Iugoslàvia (per l'ONU en Resolució 713 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i la UE) (Per l'ONU i la UE: setembre de 1991).^[32]
Sierra Leone (per la ONU i la UE),^[33] 1997-2010
Síria (per la),^[34] 2011–2013^[35]
Turquia (pels EUA) 1975–1978^[36]
Vietnam (pels EUA) 1984–1995

Referències

↑ «Israel confirma haberle vendido armas a Argentina». .
↑ «Se confirma la venta de armas de Israel a Argentina». . Arxivat 2018-01-24 a Wayback Machine.
↑ The Iran-Contra Affair 20 Years On. The National Security Archive (George Washington University), 2006-11-24
↑ Ariel Zirulnick «Sanction Qaddafi? How 5 nations have reacted to sanctions: Iran». The Christian Science Monitor, 24-02-2011 [Consulta: 13 febrer 2012].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.sldinfo.com/the-eu-arms-embargo-repeal-debate/ The EU Arms Embargo Repeal Debate
↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.academia.edu/5475879/The_EU_Arms_Embargo_on_China_a_Swedish_Perspective_2010_/ Hellström, Jerker (2010) "The EU Arms Embargo on China: a Swedish Perspective", Swedish Defence Research Agency
↑ «UNRWA, embargo de armas a Israel, Ucrania... Las noticias del viernes | Noticias ONU» (en castellà), 23-02-2024. [Consulta: 2 abril 2025].
↑ «Colombia pauses buying Israeli weapons and president calls war in Gaza 'genocide'» (en anglès), 29-02-2024. [Consulta: 2 abril 2025].
↑ Rodríguez, Olga. «No, España no ha impuesto un embargo formal de armas a Israel» (en castellà), 19-10-2024. [Consulta: 2 abril 2025].
↑ Mitrovica, Andrew. «The Canadian arms embargo on Israel that was not» (en anglès). [Consulta: 2 abril 2025].
↑ ^11,0 ^11,1 OSCE Nagorno Karabakh arms embargo
↑ EU Myanmar arms embargo
↑ North Korea embargo
↑ Ivory Coast embargo
↑ EU Sanctions measures
↑ EU Guinea embargo
↑ Lebanon embargo
↑ Iran embargo
↑ Iraq embargo
↑ Lebanon embargo Arxivat 14-2-2010 a Wayback Machine.
↑ Security Council arms embargo Arxivat 4-7-2014 a Wayback Machine.
↑ DR Congo arms embargo
↑ EU China arms embargo
↑ US China arms embargo
↑ Somalia embargo
↑ Sudan embargo
↑ EU Uzbekistan embargo
↑ «Unión Europea aprobó sanciones contra Venezuela, incluye embargo de armas». Arxivat de l'original el 2017-11-13. [Consulta: 23 gener 2018].
↑ «Yemen Embargo». Referència.
↑ EU Zimbabwe embargo
↑ Rwanda embargo
↑ Christine Gray. International Law and the Use of Force. Oxford University Press, febrer 2018, p. 133–. ISBN 978-0-19-880841-1.
↑ Sierra Leone embargo
↑ EU impose arms embargo on Syria
↑ [1]
↑ «US Arms Embargo against Turkey – after 30 Years, An Institutional Approach towards US Policy Making». Arxivat de l'original el 2018-01-24. [Consulta: 23 gener 2018].

Enllaços externs

[:0-1] «Israel confirma haberle vendido armas a Argentina». .

[:1-2] «Se confirma la venta de armas de Israel a Argentina». . Arxivat 2018-01-24 a Wayback Machine.

[:2-3] The Iran-Contra Affair 20 Years On. The National Security Archive (George Washington University), 2006-11-24

[:3-4] Ariel Zirulnick «Sanction Qaddafi? How 5 nations have reacted to sanctions: Iran». The Christian Science Monitor, 24-02-2011 [Consulta: 13 febrer 2012].

[5] {[enllaç sense format]} http://www.sldinfo.com/the-eu-arms-embargo-repeal-debate/ The EU Arms Embargo Repeal Debate

[6] {[enllaç sense format]} https://www.academia.edu/5475879/The_EU_Arms_Embargo_on_China_a_Swedish_Perspective_2010_/ Hellström, Jerker (2010) "The EU Arms Embargo on China: a Swedish Perspective", Swedish Defence Research Agency

[7] «UNRWA, embargo de armas a Israel, Ucrania... Las noticias del viernes | Noticias ONU» (en castellà), 23-02-2024. [Consulta: 2 abril 2025].

[8] «Colombia pauses buying Israeli weapons and president calls war in Gaza 'genocide'» (en anglès), 29-02-2024. [Consulta: 2 abril 2025].

[9] Rodríguez, Olga. «No, España no ha impuesto un embargo formal de armas a Israel» (en castellà), 19-10-2024. [Consulta: 2 abril 2025].

[10] Mitrovica, Andrew. «The Canadian arms embargo on Israel that was not» (en anglès). [Consulta: 2 abril 2025].

[:4-11] 11,0 ^11,1 OSCE Nagorno Karabakh arms embargo

[12] EU Myanmar arms embargo

[13] North Korea embargo

[14] Ivory Coast embargo

[15] EU Sanctions measures

[16] EU Guinea embargo

[17] Lebanon embargo

[18] Iran embargo

[19] Iraq embargo

[20] Lebanon embargo Arxivat 14-2-2010 a Wayback Machine.

[21] Security Council arms embargo Arxivat 4-7-2014 a Wayback Machine.

[22] DR Congo arms embargo

[23] EU China arms embargo

[24] US China arms embargo

[25] Somalia embargo

[26] Sudan embargo

[27] EU Uzbekistan embargo

[28] «Unión Europea aprobó sanciones contra Venezuela, incluye embargo de armas». Arxivat de l'original el 2017-11-13. [Consulta: 23 gener 2018].

[29] «Yemen Embargo». Referència.

[30] EU Zimbabwe embargo

[31] Rwanda embargo

[Gray2018-32] Christine Gray. International Law and the Use of Force. Oxford University Press, febrer 2018, p. 133–. ISBN 978-0-19-880841-1.

[33] Sierra Leone embargo

[34] EU impose arms embargo on Syria

[35] [1]

[36] «US Arms Embargo against Turkey – after 30 Years, An Institutional Approach towards US Policy Making». Arxivat de l'original el 2018-01-24. [Consulta: 23 gener 2018].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]

[34]

[35]

[36]