Obre el menú principal

Resolució 418 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 418 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada per unanimitat el 4 de novembre de 1977, va imposar un embargament d'armes obligatori a Sud-àfrica.[1] Aquesta resolució diferia de la resolució prèvia, 282, la qual era només voluntària. L'embargament subseqüentment va ser reforçat i estès per la resolució 591.

Consell de Seguretat de l'ONU
Resolució 418 Emblem of the United Nations.svg
ARADrummondP31.jpg
ARA Drummond (anteriorment SAS Good Hope), una corbeta Classe A-69 la venda a Sud-àfrica de la qual fou bloquejada per la resolució 418.
Data 4 de novembre 1977
Trobada n. 2046
Codi S/RES/418 (Document)
Subjecte Sud-àfrica
Resultat de la votació 15 votaren a favor
0 votaren en contra
0 s'abstingueren
Resultat Adoptada
Composició del Consell de Seguretat
Membres permanents
Membres no permanents
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

ImpacteModifica

La prohibició va tenir un impacte directe de les següents maneres:

L'embargament va ser aixecat per la resolució 919,[5] després de eleccions democràtiques en 1994.

Evasió de l'embargamentModifica

El govern apartheid va treballar en diverses maneres per aconseguir tecnologia militar i components que no podia buscar obertament. Això va causar que la resolució 591 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides anés aprovada en 1986, la qual cosa va reforçar algunes febleses i va estendre l'embargament.

Producció localModifica

Diversos armaments eren enterament dissenyats i manufacturats a Sud-àfrica, com es va veure reflectit pel creixement i l'exportació de l'agència Armscor.

ContrabanModifica

Notables operacions que van tenir lloc van ser:

  • El cas dels Quatre de Coventry de 1984. Quatre empresaris sud-africans al Regne Unit van ser descoberts operant una companyia de façana en nom de Kentron i que estava aconseguint material desafiant l'embargament
  • La detenció i l'empresonament de Gerald Bull pel desenvolupament d'un howitzer G5 per Armscor.
  • El programa d'armes nuclears va aconseguir la seva cúspide durant l'embargament. D'acord amb David Albright, components del programa eren importats sense el coneixement de la comunitat internacional, o eren posats per a finalitats enginyoses no previstes pels reforçadors de l'embargament.[6]

Equips de doble propòsitModifica

Sistemes de radars de computadores i de control de tràfic aeri presumptament destinats per a ús civil van ser usats pels militars.[7]

Ús d'especialistes estrangersModifica

El govern sud-africà va ser capaç de contractar els serveis de tècnics estrangers; per exemple, especialistes israelians que havien treballat en avions de caça Lavi van ser reclutats per Atlas Aircraft Corporation per treballar en l'Atlas Cheetah i Atlas CAVA.[7]

Producció llicenciadaModifica

En alguns casos, armaments estrangers simplement eren produïts sota una llicència a Sud-àfrica, com va ser el cas dels avions classe Warrior, el rifle d'assalt R4 i Atlantis Diesel Engines.

Cooperació amb altres estatsModifica

Sud-àfrica va intercanviar tecnologia militar amb estats en una posició similar, notablement a través de l'acord entre Sud-àfrica i Israel.[8]

ReferènciesModifica

  1. «Resolution 418». Nacions Unides, 04-11-1977.
  2. «Victor Moukambi dissertation.doc». Universidad de Stellenbosch, 13-10-2008. [Consulta: 27 febrer 2009].
  3. Andre Wessels «The South African Navy During The Years of Conflict In Southern Africa, 1966-1989». Falta indicar la publicació. Sabinet Online Ltd, 20-04-2007 [Consulta: 12 maig 2008].
  4. David Albright «South Africa and the Affordable Bomb». Boletín de Científicos Atómicos, juliol 1994, pàg. 37–47.
  5. «Resolution 919». Nacions Unides, 26-05-1994.
  6. David Albright «South Africa and the Affordable Bomb». Boletín de Científicos Atómicos, Juliol 1994, p. 41.
  7. 7,0 7,1 Geldenhuys, Deon. Isolated States: A Comparative Analysis. Cambridge University Press, 1990. 
  8. «Africa Review». National Security Archive, 08-06-1981. [Consulta: 26 agost 2008].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica