Respiració cutània

La respiració cutània, juntament amb la branquial, traqueal i pulmonar, és un dels quatre tipus de respiració que poden presentar els animals. Consisteix a realitzar l'intercanvi gasós a través de la pell o de certes àrees com la cavitat bucal, o en cavitats internes que, plenes d'aigua, constitueixen els anomenats pulmons aquàtics d'holotúries i certs mol·luscs gastròpodes.

La respiració cutània és pròpia dels anèl·lids, d'alguns mol·luscs, dels amfibis (en aquests dos últims casos, en combinació amb un altre tipus de respiració) i fins i tot de certs equinoderms.

En aquest tipus de respiració cal distingir el tegument corporal, que forma l'estructura respiratòria, i la pell, a través de la qual es duu a terme l'intercanvi gasós, i que ha de ser molt fina, humida i estar ben vascularitzada.

L'intercanvi gasós es realitza a través de l'epidermis, sempre que la cutícula externa estigui humida, cosa que s'aconsegueix gràcies a la presència de cèl·lules glandulars intercalades entre les cèl·lules cúbiques de l'epiteli (d'una sola capa).

La respiració en els amfibisModifica

Els amfibis, quan es troben en estat larvari, respiren dins de l'aigua per mitjà de brànquies; quan sofreixen la metamorfosi per accedir a l'etapa adulta, perden aquestes brànquies i desenvolupen pulmons per poder respirar a terra.

Tanmateix, per necessitats de reproducció, supervivència i hibernació, han de tornar a l'aigua de tant en tant, de manera que també requereixen el mecanisme de respiració addicional que és la respiració cutània.

Per dur-la a terme, compten amb una epidermis molt fina i una dermis ben vascularitzada per poder transportar l'oxigen arreu del cos per mitjà de la sang.