Tràquea
La tràquea i popularment canya del pulmó, (del grec trakhys, "aspre, rugós") és un òrgan tubular de l'aparell respiratori de caràcter cartilaginós i membranós que va des de la laringe als bronquis. També se l'anomena -popularment- canya, i la seva funció és brindar una via oberta a l'aire inhalat i exhalat des dels pulmons.
 1 - Tràquea 2 - Bronqui dret 3 - Bronqui esquerre 4 - Pulmó dret 5 - Pulmó esquerre 6 - Fissura obliqua 7 - Fissura horitzontal 8 - Artèria pulmonar | |
 Sistema respiratori. | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | trachea  |
| Part de | sistema respiratori i tracte respiratori inferior |
| Sistema | Respiratori |
| Artèria tiroïdal inferior | |
| vena braquiocefàlica | |
| Identificadors | |
| MeSH | [1] |
| TA | A06.3.01.001 |
| FMA | 7394 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.1084 |
| EB Online | science/trachea |
| Terminologia anatòmica | |
EmbriologiaModifica
En els fetus de l'espècie humana la tràquea s'origina al termini del primer mes de vida intrauterina, a partir de la cara ventral de l'endoderma digestiu primitiu.[1]
AnatomiaModifica
És un conducte d'uns 12 cm de longitud i 2 cm de diàmetre, constituït per una sèrie de 16-20 cartílags hialins anulars incomplets, en forma de C, units per darrere per fibres musculars. La part oberta de la C és una superfície plana. Aquesta forma, que li dóna consistència i flexibilitat alhora, és per a evitar així els frecs amb l'esòfag quan per aquest passen aliments i per a permetre que la tràquea sempre estigui oberta, ja que està situada davant d'ell. Té dues porcions topogràficament diferenciades: cervical i toràcica. La cervical s'estén des del marge inferior del cricoide, a l'alçada de la vèrtebra C6, fins un pla horitzontal que passa pel marge superior de l'estern, a nivell de D2. La porció toràcica ocupa sempre un pla medial en relació a l'esòfag. Va des del marge superior de l'estern fins a la bifurcació de la tràquea en els bronquis dret i esquerre, ubicada enfront de D5. Al mig de la bifurcació existeix una petita prominència cartilaginosa corbada en sentit antero-posterior, anomenada carina traqueal.[2] Quan les fibres musculars posteriors es contrauen, al tossir per exemple, el diàmetre de la tràquea disminueix i augmenta la pressió intratoràcica.
HistologiaModifica
La histologia d'aquest òrgan mostra diverses capes des de la seva llum fins a la profunditat de la paret. En contacte amb el diàmetre interior del tub es troba la mucosa, formada per epiteli pseudoestratificat cilíndric ciliat amb cèl·lules ciliades que tenen uns 200 cilis cadascuna, cèl·lules caliciformes i basals i acumulacions de teixit limfoide distribuïdes de forma difusa (les quals formen part de l'anomenat teixit limfoide associat al bronqui, més conegut pel seu acrònim angles BALT, que dòna a la tràquea una funcionalitat immunitària cel·lular i humoral específica).[3] Les ciliades són les cèl·lules més abundants i s'encarreguen de desplaçar el moc i qualsevol partícula estranya existent en aquesta capa cap a la laringe. La mucosa descansa sobre la làmina pròpia, més gruixuda que la d'altres epitelis, rica en fibres elàstiques i vasos sanguinis. Per sota de la mucosa hi ha la submucosa, constituïda per teixit conjuntiu lax amb abundants glàndules seromucoses, fibres elàstiques i un infiltrat adipocitari. La capa més profunda correspon al cartílag hialí, eosinòfil (a les tincions té apetència per l'eosina) i envoltat per pericondri.[4]
ReferènciesModifica
- ↑ Arce Martínez, R; Iniesta Turpín, JM «Embriologia y anatomia de la tràquea y el esófago» (en castellà). A: Libro virtual de formación en ORL (Scola Yurruti B, Ortega del Álamo P, Eds.) Sec. 4, Cap. 134, SEORL-PCF, 2009; 1ª Ed., pàgs. 13 [Consulta: 1r juliol 2020].
- ↑ Mieczkowski, B; Seavey, BF «Anatomy, Head and Neck, Trachea» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Abr 24; NBK448070 (rev), pàgs: 5. PMID: 28846296 [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Randall, TD «Bronchus-associated Lymphoid Tissue (BALT) Structure and Function» (en anglès). Adv Immunol, 2010 Oct; 107, pp: 187-241. PMID: 21034975. DOI: 10.1016/B978-0-12-381300-8.00007-1. PMC: 7150010 [Consulta: 1r juliol 2019].
- ↑ Megías M, Molist P, Pombal MA «Tráquea» (en castellà). A: Atlas de histología vegetal y animal: Órganos animales. Respiratorio. Facultad de Biología, Universidad de Vigo, 2019; Ag 16 (rev), pàgs: [Consulta: 29 maig 2020].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tràquea |
- Histología de la Tráquea Gabriel Blanco, T. 2018 Ag 20 (en castellà).
- Anatomía de la tráquea. Fácil, rápida y sencilla Sánchez, JJ. 2019 Nov 29 (en castellà).
