Responsabilitat estesa del productor
La responsabilitat estesa del productor és un principi de l'economia i del dret mercantil que estén la responsabilitat del productor a tot el cicle de vida d'un producte, des de la concepció, la fabricació cap al tractament dels residus.[1][2] Es fa servir sovint l'acrònim EPR, de l'anglès extended producer responsibility. Si inicialment es pensava principalment al productor, a poc a poc s'hi va implicar tota la cadena de producció i de distribució.[3] Aquesta responsabilitat estesa concerneix tot tipus de productes: tinguin vida breuíssima com ara els embalatges no reutilitzables, vida mitjana com electrodomèstics i fins i tot edificis i infraestructures.[4]
El principi resumeix una sèrie d’estratègies sobre el control de seguretat del producte en tota la cadena de subministrament i en la recollida, retorn o reciclatge del producte al final de la seva vida útil.[3] És, entre d'altres, un dels principis de base de la normativa europea sobre la gestió dels residus d'aparells elèctrics i electrònics i les de les bateries i piles.[5][6] El concepte va ser proposat el 1990 pels científics Thomas Lindhqvist i Karl Lidgren en un informe al govern suec amb el títol que traduït seria: Des del bressol a la tomba – sis estudis sobre l'impacte mediambiental de productes.[7] En eixamplar la responsabilitat del productor, no tan sols es contribueix a resoldre el problema dels residus sinó també a fomentar el disseny de productes nous amb menys impacte mediambiental en tot el cicle de vida i més fàcils per reciclar.[8][9]
- Exemple: l'embalatge amb fiança
- Exemple: l'il·luminació
Sota la pressió de les exigències mediambientals, els productors n'han millorat el balanç ecològic. La llum fluorescent era un progrés tecnològic en comparació de la bombeta elèctrica en donar un rendiment luminós superior, és a dir, dona més llum per la mateixa quantitat d'energia i produeix menys calor residual. Tot i això queden fràgils i en trencar-se poden ferir consumidors i treballadors i alliberen vapor de mercuri tòxic. L'il·luminació d'estat sòlid, com ara els LED, encara augmenta el rendiment luminós, és més compacte, conté menys components tòxics. La durada de vida s'estima a 40.000 hores,[10] el que redueix considerablement el volum de residus. En menys de deu anys, han reduït el consum d'energia per l'il·luminació de 75%.[11] El risc de ferides, de trencar-se i d'alliberar verí durant la manipulació normal és quasi zero. La producció ans al contrari demana molta energia. Només en fi de vida, llençats en abocadors incontrolats, poden alliberar a poc a poc les substàncies nocives. Encara no hi ha cap tecnologia satisfaent per reciclar-les i recuperar els metalls rars com l'indi i el gal·li.[11]
Referències modifica
- ↑ «Extended Producer Responsibility» (en anglès). OECD. [Consulta: 21 juliol 2021].
- ↑ Fleckinger, Pierre; Glachant, Matthieu «The organization of extended producer responsibility in waste policy with product differentiation» (en anglès). Journal of Environmental Economics and Management, 59, 1, 2010-01, pàg. 57–66. DOI: 10.1016/j.jeem.2009.06.002.
- ↑ 3,0 3,1 Wagner, Wolfgang. Extensió de la responsabilitat ambiental. Fundació Entorno, desembre 2001.
- ↑ Acree Guggemos, Angela; Horvath, Arpad «Strategies of Extended Producer Responsibility for Buildings» (en anglès). Journal of Infrastructure Systems, 9, 2, 01-06-2003, pàg. 65–74. DOI: 10.1061/(ASCE)1076-0342(2003)9:2(65). ISSN: 1076-0342.
- ↑ Forti, Vanessa; Baldé, Cornelis Peter; Kuehr, Ruediger; Bel, Garam. The Global E-waste Monitor 2020: Quantities, flows and the circular economy potential (en anglès). Bonn, Geneva, Rotterdam: United Nations University (UNU), United Nations Institute for Training and Research (UNITAR) – co-hosted SCYCLE Programme, International Telecommunication Union (ITU) & International Solid Waste Association (ISWA), p. 77. ISBN 978-92-808-9114-0. Arxivat 2021-07-09 a Wayback Machine.
- ↑ «Reial decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics.» (pdf). Butlletí Oficial de l'Estat. Ministeri d'agricultura, alimentació i medi ambient, 21-02-2015, pàg. 1-98.
- ↑ Lindhqvist, Thomas; Lidgren, Karl. «Modeller för förlängt producentansvar [Models per a la responsabilitat estesa del productor]». A: Ministeri Suec del Medi Ambient. Från vaggan till graven – sex studier av varors miljöpåverken [Des del bressol a la tomba – sis estudis sobre l'impacte mediambiental de productes] (en suec). Stockholm: Allmänna förlaget, 26 octubre 1990. ISBN 9789138107553.
- ↑ Nakajima, Nina; Vanderburg, Willem H. «A Description and Analysis of the German Packaging Take-Back System» (en anglès). Bulletin of Science, Technology & Society, 26, 6, 2006-12, pàg. 510–517. DOI: 10.1177/0270467606295193. ISSN: 0270-4676.
- ↑ Tojo, Naoko; Lindhqvist, Thomas; Dalhammar, Carl. «Extended producer responsibility as a driver for product chain improvement». A: Governance of Integrated Product Policy (en anglès). ed. 2017. Routledge, 2006. ISBN 978-1-351-28260-4.
- ↑ «L’éclairage à diodes électroluminescentes (LED)» (en francès). Agence de l'Environnement et de la Maitrise de l'Énergie, abril 2017. Arxivat de l'original el 2021-09-12. [Consulta: 15 juliol 2021].
- ↑ 11,0 11,1 «Les lampes LED sont-elles meilleures pour la planète? [Les llàmpades LED, una millora per al planeta?]» (en francès). GEO, 23-11-2018.
Bibliografia modifica
- Kusch, Sigrid; Lazzarin, Lorianna «E-Waste management framework and the importance of producer responsibility and proactive hackerspaces» (en anglès). The 4th Electronic International Interdisciplinary Conference, 03-09-2015, pàg. 188–192. DOI: 10.18638/eiic.2015.4.1.469.
- Monier, Véronique (ed.); et alii. Comissió Europea. Development of Guidance on Extended Producer Responsibility (EPR) [Desenvolupament de consells sobre la responsabilitat estesa del productor] (pdf) (en anglès). Neuilly-sur-Seine: Bio by Deloitte, 2014, p. 226.
- Torrente-Velásquez, Jorge M.; Ripa, Maddalena; Chifari, Rosaria; Bukkens, Sandra; Giampietro, Mario «A waste lexicon to negotiate extended producer responsibility in free trade agreements» (en anglès). Resources, Conservation and Recycling, 156, 2020-05, pàg. 104711. DOI: 10.1016/j.resconrec.2020.104711.