Restes del Castell de Dosaigües, Torre de Vilaragut

fortificacions, restes del castell de Dosaigües

Les restes del Castell de Dosaigües o Torre de Vilaragut, són monuments catalogats com béns d'interès cultural, segons figura a la Fitxa BIC de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, amb anotació ministerial número RI-51-0010803 i data d'anotació 17 de juny de 2002. Es troba al centre de la població de Dosaigües, a la comarca de la Foia de Bunyol.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Restes del Castell de Dosaigües, Torre de Vilaragut
Imatge
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura medieval Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDosaigües (Foia de Bunyol) Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 17′ 17″ N, 0° 48′ 04″ O / 39.288°N,0.801°O / 39.288; -0.801
Bé d'interès cultural
IdentificadorRI-51-0010803
Codi IGPCV46.18.115-001[1] Modifica el valor a Wikidata

Descripció historicoartística modifica

Del castell, popularment anomenat Castell dels Moros, actualment només queda la torre amb un petit tros de muralla emmerletada i alguna estructura annexa. La torre és de planta quadrada de superfície 19 per 19 metres i el material constructiu emprat va ser la maçoneria de tàpia. La torre, que també anomenen de Vilaragut data del segle xii i pren el seu nom d'un dels titulars del senyoriu, que va tenir la seva propietat fins a la fi del segle xiv.

El castell de Dosaigües va ser donat, per Jaume I d'Aragó, el 18 de març de 1256, a Tarazona, a Ato de Foces, així com les viles i castells de Madrona i Millars. Més tard va anar passant de mà en mà, de Francisco Scribe a Raimundo Castellà i més tard a Antonio Vilaragut i a la família Roís de Corella. En 1496 acaba en poder de Giner Rabassa de Perellós. Més tard, el 1699, la baronia de Dosaigües es constituiria en marquesat. A la zona hi va haver revoltes a l'expulsió dels moriscos la qual cosa va deixar el terme amb tot just 12 cases habitades per cristians. A partir d'aquest moment es va produir un augment de la població.

Bibliografia modifica

Aquest article pren com referència el text del BIC publicat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.