Restituto del Valle Ruiz

Restituto del Valle Ruiz (Carrión de los Condes, Palència, 10 de juliol de 1865 - El Escorial, Madrid, 17 de desembre de 1930) va ser un poeta i religiós agustinià espanyol.[1][2]

Infotaula de personaRestituto del Valle Ruiz
Biografia
Naixement10 juliol 1865 Modifica el valor a Wikidata
Carrión de los Condes (província de Palència) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 1930 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Activitat
Ocupaciópoeta, religiós Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Sant Agustí Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Musicbrainz: 068258d9-3dad-41a7-8e4c-14ffe7c66bad Modifica el valor a Wikidata

Religiós i poeta, fou editor de Costa i Llobera en castellà, que va viure a Mallorca entre els anys 1894 i 1899, destinat a l'escola que l'orde tenia a Palma. Publicà una versió castellana d'El pi de Formentor, una famosa poesia illenca. També va publicar diversos articles a la revista Mallorca Dominical.[2]

Estudiós dels clàssics, estava proper a ideals i inspiració als romàntics, encara que per caràcter i il·lustració es va contenir a les normes artístiques. Com a crític literari va publicar nombrosos articles a la revista agustina La Ciudad de Dios. La seva lírica és de tema religiós i té cura les imatges i el ritme; va ser potser el millor poeta agustí del segle xx. Va escriure Mis canciones (Barcelona, 1908), El Viernes Santo (Madrid, 1893), Mirando al cielo (Barcelona, 1908). En Alma y Corazón (1929) va recollir les seves millors poesies. Va compondre la lletra de nombrosos himnes i cants religiosos catòlics, com l'Himno a Sant Agustín, l'Himno a la Virgen de Covadonga (1918), el Salve, Madre, himne oficial del Congrés Marià Hispano-americà de Sevilla o el conegudíssim Himne dels Adoradors («Cantemos al Amor de los amores», 1911), que va ser himne oficial del XXII Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Madrid el 1912, molt famós a Espanya i Amèrica.[3][4] Va escriure a més una semblança de Ramon Llull (Palma, 1898) i uns Estudios literarios (Barcelona, 1908), en els quals destaca la seva anàlisi i crítica de la poesia de Gustavo Adolfo Bécquer, tot i que també dedica treballs a Gaspar Núñez de Arce i Campoamor. Com orador se li deu una Oración Fúnebre del excmo. sr. d. Antonio Cánovas del Castillo pronunciada en la Iglesia del Hospital, el 26 agosto de 1897, con motivo de los funerales, Palma, Amengual i Muntaner, 1897.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Viñas Román, Teófilo «El P. Restituto del Valle, autor del Himno Cantemos al Amor de los Amores». Ciudad de Dios: Revista agustiniana, Vol. 224, Núm. 1, 2011, pàg. 5-35.
  2. 2,0 2,1 Vidal Reynés, Jordi «El setmanari "Mallorca Dominical" (1897-1901)». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'estudis, Núm. 58, 2002, pàg. 197-226 [Consulta: 23 agost 2018].
  3. Valle Curieses, Rafael del «Autor del himno eucarístico. Congreso Eucarístico con protagonista palentino: el P. Restituto del Valle». Diario Palentino, 01-07-2011 [Consulta: 25 agost 2018].
  4. Carmona, P. «Valle Ruíz, Restituto del». Gran Enciclopèdia de Mallorca, Núm. 18, pàg. 28.

Enllaços externs modifica