Obre el menú principal

Retrat d'Isabel d'Este (Ticià)

pintura 1534 de Ticià

Retrat d'Isabel d'Este (o Isabel en Negre) és una pintura realitzada en oli sobre tela pel pintor venecià Ticià que la va crear entre 1534 i 1536. Mostra la Marquesa de Màntua, Isabel d'Este (1474-1539), filla del duc Hèrcules I d'Este i d'Elionor de Nàpols. Tot i que aquí es mostra  com a dona jove, Isabel tenia al voltant de 62 anys quan l'obra va ser pintada.[1] Ella era socialment ambiciósa i sembla que era conscient de l'efecte que les pintures fetes per artistes famosos podrien tenir en la seva reputació i prestigi - va encarregar altres retrats per Leonardo da Vinci i Andrea Mantegna.[2] Isabel en Negre és avui en el Museu Kunsthistorisches de Viena.

Infotaula d'obra artísticaRetrat d'Isabel d'Este
Ritratto di Isabella d'Este
Tizian 056.jpg
Tipus quadre
Creador Ticià
Creació c. 1534-1536
Mètode de fabricació Oli sobre tela,
Gènere retrat
Moviment escola veneciana de pintura
Dimensions 64 cm (Alçada) × 105 (Amplada) cm
Propietat de Museu d'Història de l'Art de Viena
Leopold Guillem d'Habsburg
Col·lecció Museu d'Història de l'Art de Viena
Catalogació
Número d'inventari  GG_83
Catàleg Theatrum pictorium:(75)
Següent Portrait of Isabella d'Este Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

És un del dos retrats que de Ticià li va pintar; Isabel en Vermell (o Isabel envellida) de 1529 és conegut només a través d'una còpia de Peter Paul Rubens . En ell va mostrar una més envellida i matronal Isabel, però fou tan disgustada amb el retrat que va demanar un segon retrat idealitzat, mostrant ella pensaba que seria quaranta anys més jove.[3] L'historiador d'art Lionel Cust esmenta que la fama i renom d'Isabel no va ser a causa de "bellesa, sino per l' intel·lecte i caràcter".[4][5]

DescripcióModifica

La segona pintura d'Isabel de Ticià es concentra en la seva alta posició social, la seva forta personalitat, la intel·ligència i en una segona versió de la seva bellesa. Isabel era una col·leccionista d'antiguitats i art contemporani, i com un poderós mecenes de la cultura va ser en part responsable del desenvolupament d'un tribunal altament refinat a Màntua. A causa d'això Ticià, de vegades pintor encarregat, hauria estat econòmicament dependent, i amb ganes d'afalagar i retre homenatge a la seva protectora. Encara que ella és retratada com una dona bella, molt més jove, l'espectador es queda sense dubte pel que fa al seu estatus social elevat i sofisticació cultural. Ella té una boca petita arrodonida, grans ulls ovalats i fosques celles arquejades. Té la pell pàl·lida, les galtes rosades, i un clotet al final de la barbeta.[6] Hi ha una dualitat en la seva expressió facial .; encara que té trets suaus, la seva personalitat forta i contundent és evident, accentuada pel fet que el seu cos està rígid i es troba en posició vertical, donant-li un aire de la imperiosa.[7]

 
Comparació:
Isabel en vermell (Ticià, còpia Rubens) Kunsthistorisches Museum
Isabel en Negre (Ticià) Kunsthistorisches Museum
Margherita Paleologa (Romà) Col·lecció Reial, Londres

El seu cabell vermell (vs Rubio) està lligat en un updo i ella porta un sumptuos balzo. El seu vestit està ricament brodat amb pell, vellut i seda, les mànigues decorades amb or i ornaments de plata.[3] En els llocs de la seda és plena de joies. L'obra reflecteix la tendència de Ticià a posar èmfasi en les mans del seu subjecte; les mànigues amb decoració elaborada i detallada serveixen per a cridar l'atenció dels espectadors cap a les mans.[5]

ReferènciesModifica

  1. Hope; 2003, et al, 38.
  2. Kleiner, 2008, p. 611.
  3. 3,0 3,1 Cagli, 2006, p. 98.
  4. Cust, 1914, p. 286.
  5. 5,0 5,1 Kleiner, 2008, p. 610.
  6. Goffen, 1997, p. 86-87.
  7. Kennedy,, p. 50.

BibliografiaModifica

  • Cagli, Corrado. Titian. New York: Rizzoli, 2006. ISBN 0-8478-2811-5. 
  • Kleiner, Fred. Gardner's Art Through the Ages. Wadsworth, 2008. 
  • Hope, Charles; Fletcher, Jennifer; Dunkerton, Jill. Titian. Londres: National Gallery, 2003. ISBN 1-85709-904-4. 
  • Cust, Lionel. Notes on Pictures in the Royal Collections-XXIX. On Two Portraits of Isabella d'Este.. The Burlington Magazine for Connoisseurs, Volume 25, No. 137, 1914. 
  • Enenkel, K. A. E. Modelling the Individual: Biography and Portrait in the Renaissance. Rodopi B.V.Editions, 1998. ISBN 90-420-0782-6* Findlen, Paula. The Italian Renaissance: the essential readings. Wiley-Blackwell, 2002. ISBN 0-631-22283-9
  • Goffen, Rona. Titian’s Women. New Haven: Yale University Press, 1997. ISBN 0-3000-6846-8. 
  • Kaminski, Marion. Titian. Ullmann, 2007. ISBN 978-3-8331-3776-1
  • Ladis, Andrew; et al. "The Craft of Art: Originality and Industry in the Italian Renaissance and Baroque Workshop". University of Georgia Press, 2005. ISBN 0-8203-1648-2
  • Langdon, Gabrielle. Medici Women: Portraits of Power, Love, and Betrayal in the Court of Duke Cosimo I. University of Toronto Press, 2006. ISBN 0-8020-3825-5
  • Richter, Georg Martin. "The Portrait of Isabella d'Este, by Cavazzola". The Burlington Magazine for Connoisseurs, Volume 54, No. 311, 1929.