Revolta de l'Espadà
La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
| ||||
| Tipus | rebel·lió  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Revolta mudèjar | |||
| Interval de temps | març 1526 - setembre 1526 | |||
| Localització | Serra d'Espadà (País Valencià) | |||
| Estat | Monarquia Hispànica | |||
| Participant | ||||
Antecedents
modificaEl bateig forçat de la població musulmana durant les Germanies i la validesa que a eixe sagrament li donà l'Església després del conflicte, els plans d'unificació religiosa de la Monarquia Hispànica o l'ordre d'expulsió decretat per Carles I de tots els moriscos que continuaren fidels a l'islam.[1] provocaren el 1525 la revolta dels sarraïns de la serra de Bèrnia, i també els de Benaguasil. Derrotats aquests últims el 17 de març de 1526, fugiren cap a la serra d'Espadà.
La revolta
modificaEls fugits feren revoltar-se als moros d'Eslida i de la Vall d'Uixó.[1][2]
Alçats uns 4000 homes en armes,[3] un morisc de l'Algar, Selim Almansor, es va convertir en el cabdill de la revolta que, no només va tindre un caràcter defensiu, sinó que, a més a més, comptà amb diversos episodis d'atacs als nuclis cristians veïns de la Serra, com el de la profanació de l'església de Xilxes.[1]
La batalla final de la revolta es produí a partir del 19 de setembre, quan un exèrcit cristià de 7.000 hòmens envaí l'Espadà i aconseguí, al remat, véncer els moriscos encastellats als cims de Benialí i del massís del pic Espadà.[2]
Conseqüències
modificaLa conversió forçada dels antics musulmans, i sobretot la por a noves sublevacions, va fer que molt prompte es dubtara de la sinceritat de la seua fe. També foren acusats de protegir i ajudar a la pirateria turca.[4] Finalment, Felip III, decretà l'expulsió de tots els moriscos del territori actualment espanyol.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Coll i Alentorn, Miquel. Història. Volum 2. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 321. ISBN 8478262997.
- ↑ 2,0 2,1 Escrig, Joaquim. Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies. València: Carena Editors, 2001.
- ↑ Ardit, Manuel. «Los moriscos». A: Historia del pueblo valenciano (en castellà). II. València: Levante, 1988, p. 433-452. ISBN 84-404-3766-8.
- ↑ Ferran Valls i Planes, Atacs dels pirates berberiscos a les nostres costes durant el segle XVIII Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Publicat a Aljub n.36