Rhachiocephalus
Rhachiocephalus és un gènere de sinàpsids extints de la família dels raquiocefàlids. Visqué a Àfrica durant el Permià superior. Se n'han trobat restes fòssils a Sud-àfrica i Tanzània. Era un dels animals herbívors de mida mitjana a gran dominants del seu ecosistema, juntament amb Tropidostoma.[2] Fou un dels dicinodonts més grossos del Permià. L'espècie R. behemoth podia assolir una llargada de fins a 2,5 m. El seu crani, per si sol, ja feia mig metre.
  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Família | Rhachiocephalidae |
| Gènere | Rhachiocephalus Seeley, 1898 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Espècies | |
| |
Referències modifica
- ↑ Entrada «Rhachiocephalus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Smith, Rubidge i Van der Walt, 2012, p. 41.
Bibliografia modifica
- Smith, M. H. S.; Rubidge, B. S.; Van der Walt, M. «Therapsid biodiversity patterns and paleoenvironments of the Karoo Basin, South Africa». A: Chinsamy-Turan, A. Forerunners of Mammals: Radiation • Histology • Biology (en anglès). Indiana University Press, 2012, p. 31-64. ISBN 9780253005335.