Rhinopoma hadramauticum
Rhinopoma hadramauticum és una espècie de ratpenat de la família dels rinopomàtids. És endèmic del Iemen.
Estat de conservació | |
---|---|
Espècie amenaçada | |
UICN | 82345696 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Chiroptera |
Família | Rhinopomatidae |
Gènere | Rhinopoma |
Espècie | Rhinopoma hadramauticum Benda et al.; 2009 |
Descripció
modificaDimensions
modificaÉs un ratpenat de mida mitjana, amb la llargada del cap i del cos entre 58 i 68 mm, la llargada de l'avantbraç entre 52 i 55,7 mm, la llargada de la cua entre 54 i 62 mm, la llargada de les orelles entre 19,6 i 21,6 mm i un pes de fins a 11,2 g.[1]
Descripció
modificaEl pelatge és curt i fi. El dors i el baix ventre manquen de pèls. El color general del cos varia pel grisenc al marró-grisenc. Els mascles adults tenen un ample collar marró-groguenc. El musell es corba cap amunt, amb una cresta cutània relativament grossa, el marge superior de la qual és trapezoïdal. Els ulls són grossos. Les orelles són grises, triangulars i unides al front per una membrana cutània. El tragus és ample, amb l'extremitat punteguda i diverses perforacions al marge posterior. Les membranes alars són grises i acoblades posteriorment a la tíbia, ben per damunt dels turmells. La cua és molt llarga i prima i s'estén ben enllà de l'uropatagi, que es redueix a una membrana. Manca de calcani.
Biologia
modificaComportament
modificaSe n'ha observat una única colònia d'aproximadament 150 individus a l'interior d'un edifici abandonat.
Distribució i hàbitat
modificaEstat de conservació
modificaCom que fou descoberta fa poc, l'estat de conservació d'aquesta espècie encara no ha estat avaluat.
Referències
modifica- ↑ Benda et al., 2009
Bibliografia
modifica- Benda, P.; Reiter, A.; Al-Jumaily, M.; Nasher, A. K.; Hulva, P. 2009. «A new species of mouse-tailed bat (Chiroptera: Rhinopomatidae: Rhinopoma) from Yemen Arxivat 2012-03-18 a Wayback Machine.». Journal of the National Museum (Prague), Natural History Series, 177: 53-68.