Ricard Cirera i Salse
Ricardo Cirera i Salse (Os de Balaguer, 1864 - Barcelona, 1932) va ser un astrònom i jesuïta.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1864  Os de Balaguer (Noguera) |
| Mort | 1932 (67/68 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | geofísic, astrònom |
| Membre de | |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
Premis | |
Va ingressar a la Companyia de Jesús el 1880[2] i va començar a treballar com a científic a l'observatori meteorològic de Manila (Filipines) entre 1888 i 1894, on s'encarregà de fer el pla magnètic de les Filipines.[3] Va seguir els estudis a París, entre 1899 i 1903.
El 1904 va fundar l'Observatori de l'Ebre que va dirigir fins al 1920. Aquí, el 1914 engegà la revista Ibérica que esdevingué una publicació de referència en el món científic a l'estat espanyol i a sudamèrica.
Va ser procurador general de la missió dels jesuïtes a Bombai, entre 1921 i 1923. El 1925, va ser el promotor del Pavelló de les Missions de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Les contribucions científiques més destacades de Cirera van ser en el camp del magnetisme terrestre i solar. Va ser membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, des de 1904 i també d'altres institucions científiques europees.
Referències modifica
- ↑ «Ricard Cirera i Salse». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Josép M. Benítez i Riera. Jesuïtes i Catalunya: fets i figures. L'Abadia de Montserrat, 1996, p. 195–. ISBN 978-84-7826-725-5.
- ↑ Joan Garrabou. Presència catalana a les Filipines. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 28–. ISBN 978-84-8415-024-4.