Richer de Lieja
Richer de Lieja (altres noms Richarius, Richerus, Richar, Richer) va ser abat de l'abadia de Prüm (899-920) i bisbe de Lieja de 921 a 945. Eixia de la nissaga dels comtes de Metz.[1] Tot i que la seu del bisbat s'havia transferit a Maastricht el 549 i a Lieja el 705 sota Hubert, els bisbes van continuar a dir-se Tungrensis (llatí) de Tongeren), Ricari va ser el primer que es deia oficialment de Lieja.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 880 (Gregorià)  |
| Mort | 23 juliol 945 (Gregorià) (64/65 anys) |
| Bisbe | |
| Diòcesi: bisbat de Lieja | |
| Abat | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Família | |
| Pare | Adalard II, Count of Metz |
| Germans | Matfried I, Comte de Metz Gerard I de Metz |
Va succeir el bisbe Hilduí, destituït i excomunicat per Joan X per causa de simonia.[2] A l'inici, va aliar-se amb de Carles III, contra Giselbert, l'aliat d'Hilduí. Ricari va triar més tard el camp del rei Otó I de Germània, futur emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (el 962), contra son germà Enric I de Baviera i els seus aliats Gislebert de Lotaríngia i Lluís IV de França. Una opció que va portar molts beneficis a Lieja, com que va trobar-se del costat dels vencedors, segons Fabritius.[3]
Morí el 23 de juliol de 945 i va ser sebollit a la col·legiata de Sant Pere a Lieja.
| Precedit per: Hilduí de Milà |
Bisbe de Lieja 921 – 945 |
Succeït per: Hug I de Lieja |
Referències
modifica- ↑ Chapter 11. Comtes de Metz (Grafen von Metz) in: Medieval Lands
- ↑ Karl Morz Fabritius, Richarius 921-945, Geschichte des Hochstifts Luttich, Leipzig, Editorial Weidmannschen Buchhandlung, 1792, pàgina 15 (en català: Història del principat bisbal de Lieja (alemany))
- ↑ Fabritius, ibídem