Riff-Raff

pel·lícula de 1991 dirigida per Ken Loach

Riff-Raff és una pel·lícula britànica dirigida per Ken Loach en 1991 i protagonitzada per Robert Carlyle. En els Premis de Cinema Europeu de 1991 va obtenir el guardó a la millor pel·lícula. Com a la majoria de les seves pel·lícules, Riff-Raff en un retrat naturalista de la Gran Bretanya moderna. El seu protagonista Stevie, interpretat per Robert Carlyle, és una escocès de Glasgow recentment excarcerat que s'ha mudat a Londres i ha obtingut un treball en una constructora que transforma cases antigues en apartaments de luxe.[1][2]

Infotaula de pel·lículaRiff-Raff
Riff raff.jpg
Fitxa
DireccióKen Loach Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióSally Hibbin Modifica el valor a Wikidata
GuióBill Jesse (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MúsicaStewart Copeland Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBarry Ackroyd Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJonathan Morris Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParallax Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorFine Line Features Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena1991 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i comèdia social Modifica el valor a Wikidata
Temaclasse treballadora i marginalisation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0100491 Filmaffinity: 722904 Allocine: 6756 Rottentomatoes: m/riff_raff_1991 Mojo: riffraff Allmovie: v133155 TCM: 88283 Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Patrick "Stevie" Logan se’n va a Londres sense tenir domicili i busca feina en un edifici en construcció. Sabent que no té casa, els seus nous companys de treball Larry, Mo i Shem s'ofereixen voluntaris per trobar-li un apartament buit en els apartaments propers perquè l'ocupi. Stevie coneix Susan, que intenta ser actriu i cantant, quan troba la seva bossa i li torna. Aquesta trobada casual els porta a una relació turbulenta.

Stevie convenç a alguns dels seus companys de treball perquè donin suport Susan en un dels seus concerts en un pub on canta Always on My Mind. El públic és inicialment hostil, però Larry els renya i els anima a tornar a cridar a Susan perquè canti una altra peça, i ella decideix donar la benvinguda a "With a Little Help from My Friends". Susan es trasllada al pis de Stevie, on són feliços durant un temps.

En la construcció de l'edifici la vida segueix una sèrie d'aventures i faltes menors. Larry sol opinar com a obrer d'esquerres,contrari a Margaret Thatcher i el governant partit conservador, però ningú no comparteix la seva opinió que la política és important per a la seva vida quotidiana i que gairebé no els interessa les seves condicions de seguretat laboral. Mentrestant, el directiu expulsa els homes pels seu mal comportament.

La relació de Stevie i Susan es tensa. Susan acostuma a tenir emocions negatives per la manca d'èxit en la seva carrera. Stevie, en canvi, pot arribar a ser cruel i insensible amb ella. Després d'escoltar el seu nom a la ràdio, Stevie s'assabenta que la seva mare ha mort, de manera que va al seu funeral a Escòcia. En la seva absència, Susan comença a injectar-se heroïna, proporcionada per alguns joves que viuen al bloc de pisos. Això precipita el final de la seva relació i la sobtada marxa de Susan.

Larry és acomiadat del treball després de demanar condicions laborals més segures. Després de fer broma sobre fer una trucada telefònica al mòbil del cap, Shem també és acomiadat, i més tard arrestat per agredir el gerent. Desmonde, un altre treballador de la construcció, s'estavella al terrat de l'edifici i, malgrat que Stevie i Mo intenten salvar-lo, cauen a terra i resulten ferits greus. La causa de l'accident són les bastides precàries, sobre les que els treballadors ja havien avisat. Stevie i Mo tornen a l'edifici per la nit i li calen foc.

RepartimentModifica

PremisModifica

ReferènciesModifica

  1. El director británico Ken Loach presenta 'Riff Raff' una película de obreros y para obreros, El País, 24 de març de 1992
  2. Se cumplen 25 años de Riff Raff, de Ken Loach, cinenuevatribuna.es, 24 de desembre de 2016
  3. «FIPRESCI Awards 1991». fipresci.org. [Consulta: 27 juny 2017].
  4. Riff-Raff als Premis del Cinema Europeu
  5. Riff-Raff al web dels Premis Goya

Enllaços externsModifica