Riu Cuango
|
Per a altres significats, vegeu «Kwango». |
El Cuango o Kwango (en portuguès: rio Cuango) és un riu transfronterer d'Angola i la República Democràtica del Congo. És l'afluent més gran per l'esquerra del riu Kasai a la conca del riu Congo.[1][2] Flueix a través de la població de Malanje a Angola. La conca del riu Kwango té grans reserves de diamants a la província de Lunda Norte.[3]
| ||||
| Tipus | riu curs d'aigua  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Lunda Sul (Angola) | |||
| Final | ||||
| Localització | riu Kasai | |||
| ||||
| Afluents | ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Congo | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 1.770 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 263.500 km² | |||
| Mesures | ||||
| Cabal | 2.700 m³/s | |||
Història
modificaEl Regne Rund, que va esdevenir l'Imperi lund, tenia un territori que anava des del riu Kwango fins al Laupala. Els seus governants es dedicaven al tràfic d'esclaus.[4]
Els portuguesos van colonitzar la vall del riu Kwango i substituïren el Regne de Kasanje.[5] El riu Kwango va quedar en mans dels portuguesos pel tractat signat a Lisboa el 25 de maig de 1891 i la Declaració de 24 de març de 1894.[6]
La ciutat de Cuango, situada a la província de Lunda Nord es considera “el cor de la terra de diamants del nord-est d'Angola”. Aquesta ciutat va tenir un paper important en la guerra civil entre Uniao Nacional para a Independencia Total de Angola (UNITA) i les forces governamentals fins a la rendició d'UNITA el 30 de setembre de 1997 com a part del protocol de Lusaka.[7]
Geografia
modifica
El riu Cuango neix als altiplans d'Alto Chicapa a la província d'Angola de Lunda Sul, i flueix fins a travessar la frontera amb la República Democràtica del Congo i s'uneix al riu Kasai prop de la població de Bandundo. Després s'aboca al riu Congo.[7] Quan arriba a la zona de Lunda el riu forma una vall profunda.
Fa 1.100 km de llargada, dels quals 855 km són a Angola.[1][2] La seva conca de drenatge és de 263.500 km². Els afluents per la dreta són els rius Wamba i Kwilu.[8]
- Navegació
El Cuango té un gran nombre de salts d'aigua i de ràpids.[8] La navegació és possible principalment a les parts baixes del curs, és navegable uns 307 km des de la desembocadura als ràpids de Kingushi. Una navegació parcial també és possible cap a la meitat del seu curs entre Kingushi i les cascades de Franz Josef, durant una distància d'uns 300 km.[8]
- Cabal
El cabal mitjà anual a la part baixa del riu és de 2.700m3/s[8]
Cultura
modificaLes ètnies yaka, suku, mbala i pende habiten aquesta zona. Fan màscares decorades amb figuretes de patrons geomètrics.[9]
Economia
modificaHi ha pesca,[8] agricultura de subsistència. Històricament s'ha produït oli de palma i cautxú.[10][11]
Actualment l'extracció de diamants a la zona de Chitamba-Lulo, de propietat estatal, n'és la principal activitat econòmica.[12]
Referències
modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Kwango River». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 24 gener 2011].
- ↑ 2,0 2,1 «Kwango». The Free Dictionary by Farlex of The Great Soviet Encyclopedia. [Consulta: 24 gener 2011].
- ↑ «Kwango River Project». BRC Congo Development S.P.R.L.; Kwango Mining S.P.R.L.. [Consulta: 24 gener 2011].
- ↑ Bethwell A. Ogot. Africa from the sixteenth to the eighteenth century. UNESCO, juliol 1992, p. 580, 601, 605. ISBN 978-92-3-101711-7 [Consulta: 24 gener 2011].
- ↑ «Angola». History.com. Arxivat de l'original el 8 de març 2010. [Consulta: 25 gener 2011].
- ↑ Brownlie, Ian; Burns, Ian R. African boundaries: a legal and diplomatic encyclopaedia. C. Hurst, 1979, p. 492. ISBN 978-0-903983-87-7 [Consulta: 25 gener 2011].
- ↑ 7,0 7,1 James, W. Martin; Broadhead, Susan Herlin. Historical dictionary of Angola. Scarecrow Press, 2004, p. 41–. ISBN 978-0-8108-4940-2 [Consulta: 25 gener 2011].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Kwango». [Consulta: 24 gener 2011].
- ↑ «Kwango River». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 24 gener 2011].
- ↑ Fish, Bruce; Fish, Becky Durost. The Congo. Infobase Publishing, maig 2001, p. 14. ISBN 978-0-7910-6198-5 [Consulta: 25 gener 2011].
- ↑ Heintze, Beatrix. Angola on the move: transport routes, communications and history. Verlag Otto Lembeck, 2008, p. 85. ISBN 978-3-87476-553-4 [Consulta: 25 gener 2011].
- ↑ «De Beers, diamonds and Angola developing an understanding» p. 37–39. Dockstock – Documents for Special Business and Professionals. [Consulta: 24 gener 2011].