Riu Saint Johns
El Riu Saint Johns, en anglès:St. Johns River, és el riu de més llargada, amb 500 km, de l'estat de Florida, Estats Units. El seu desnivell des de la capçalera a la desembocadura és de menys de 9 metres. Com la majoria de cursos d'aigua de Florida té una taxa de flux molt baixa (0,13 m/s). És un dels pocs rius dels Estats Units que discorre cap al nord. Presenta nombrosos llacs.
| |||||
| Tipus | riu  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Entitat territorial administrativa | Florida (EUA) | ||||
| Final | |||||
| Entitat territorial administrativa | alta mar | ||||
| Localització | oceà Atlàntic | ||||
| |||||
| Afluents | |||||
| Conca hidrogràfica | conca del riu Saint Johns | ||||
| Característiques | |||||
| Dimensió | 499 ( ) km | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 22.900 km² | ||||
| Mesures | |||||
| Cabal | 425 m³/s | ||||
Té una conca de drenatge de 22.900 km² i és un dels principals aiguamolls de l'interior de Florida.[1][2] Està separat en tres conques principals pel Llac George i el riu Ocklawaha, tots ells gestionats pel St. Johns River Water Management District.
Entre els amerindis que vivien a la riba d'aquest riu es troben els Timucua i Mocama.Més tard aparegueren els colonitzadors francesos i espanyols, els Seminola, els esclaus i els homes lliures, els, Florida crackers, els turistes i els jubilats. Aquest riu ha estat un tema pels escriptors William Bartram, Marjorie Kinnan Rawlings i Harriet Beecher Stowe.
El riu St. Johns està classificat com un dels 14 American Heritage Rivers el 1998 però va ser inclòs també en la llista dels rius més amenaçats (America's Ten Most Endangered Rivers) el 2008.[3]
Geografia i ecologia
modificaFlueix cap al nord des del seu naixement cap al Lake Wales Ridge, l'únic lloc un poc elevat (9 metres)
Els invertebrats de la zona pantanosa són la base de la cadena tròfica. Hi ha cargols poma de Florida (Pomacea paludosa), cranc de riu, i crustacis de l'herba també copèpodes i amfípodes que s'alimenten d'algues microscòpiques i mescles de periphyton.[4] Els mosquits alimenten odonats.
Entre els vertebrats, i ha nombroses espècies de granotes, salamandres, serps i tortugues. A més de rèptils com el Alligator mississippiensis. Hi ha uns 0.000 ocells.[5] Entre ells l'ibis blanc (Eudocimus albus), la cigonya de la fusta (Mycteria americana), i la porpra (Porphyrio martinica)
Notes
modifica
- ↑ The St. Johns River: Nominated as an American Heritage River, Environmental Protection Agency. Retrieved on July 17, 2009.
- ↑ Whitney, p. 136.
- ↑ Ball, David (April 14, 2008).St. Johns River Makes ‘Endangered' List, Jacksonville Financial and Daily Record, Retrieved on July 17, 2009.
- ↑ Whitney, p. 158.
- ↑ The St. Johns River: Nominated as an American Heritage River, Environmental Protection Agency (Part 2). Retrieved on July 17, 2009.
Bibliografia
modifica- Belleville, Bill (2000). River of Lakes: A Journey on Florida's St. Johns River, University of Georgia Press. ISBN 0-8203-2156-7
- Benke, Arthur; Cushing, Colbert (eds.) (2005). Rivers of North America, Elsevier/Academic Press. ISBN 0-12-088253-1
- Cabell, Branch and Hanna, A. J. (1943). The St. Johns: A Parade of Diversities, Farrar & Rinehart, Rivers of America Series.
- Gannon, Michael (ed.) (1996). A New History of Florida, University Press of Florida. ISBN 0-8130-1415-8
- McCarthy, Kevin (2004). St. Johns River Guidebook, Pineapple Press. ISBN 1-56164-314-9
- Miller, James (1998). An Environmental History of Northeast Florida, University Press of Florida. ISBN 0-8130-2313-0
- Noll, Steven and Tegeder, M. David (August 2003). From Exploitation to Conservation: A History of the Marjorie Harris Carr Cross Florida Greenway hosted at the Florida Department of Environmental Protection website. Retrieved on July 19, 2009.
- Randazzo, Anthony and Jones, Douglas (eds.) (1997). The Geology of Florida. University Press of Florida. ISBN 0-8130-1496-4
- Rawlings, Marjorie (1942). Cross Creek, First Touchstone Edition 1996: Simon & Schuster. ISBN 0-684-81879-5
- Schafer, Daniel L. (March 2003). Anna Madgigine Jai Kingsley: African Princess, Florida Slave, Plantation Slaveowner. University Press of Florida. ISBN 0-8130-2616-4
- Stowe, Harriet B. (1873). Palmetto-Leaves. J. R. Osgood and Company.
- Tebeau, Charlton (1971). A History of Florida, University of Miami Press. ISBN 0-87024-149-4
- Whitney, Ellie; Means, D. Bruce; Rudloe, Anne (eds.) (2004) Priceless Florida: Natural Ecosystems and Native Species. Pineapple Press, Inc. ISBN 978-1-56164-309-7
- Young, Claiborne (1996). Cruising Guide to Eastern Florida, Pelican Publishing Company. ISBN 0-88289-992-9
Enllaços externs
modifica