Obre el menú principal

El riu Tarim (en mandarí dayan, 塔里木河) és el riu principal de la regió autònoma de Xinjiang Uigur a la Xina. Es forma per la unió dels rius Aksu i Yarkand, i corre cap a l'est en direcció al desert de Taklamakan. Rega els llacs del Lob Nor. La seva longitud és de 2.030 km i és el riu més llarg de la República popular de la Xina, amb un cabal d'entre 4 i 6 milions de metres cúbics cada any. A la conca del Tarim, hi viuen uns deu milions de persones, principalment uigurs, mongols i xinesos han.

Infotaula de geografia físicaRiu Tarim
塔里木河
Wfm tarim basin.jpg
Tipus Riu
Inici
Continent Àsia
Cota inicial 1.050 m
EstatRepública Popular de la Xina
Regió autònomaXinjiang
Localització sud-est d'Aksu, unió dels rius Aksu, Yarkant i Kaxgar
Final
Cota final 780 m
Localització desert de Lop Nor
Desembocadura conca del Tarim
 41° 05′ 00″ N, 86° 40′ 00″ E / 41.083333333333°N,86.666666666667°E / 41.083333333333; 86.666666666667
Afluent
Conca hidràulica conca del Tarim
Característiques
Dimensions 2.030  m (Llargada
Creua Xinjiang
República Popular de la Xina Xina
Superfície 537.000 km²
Superfície de conca hidrogràfica 557.000 km²
Mesures i indicadors
Cabal 158 m³/seg
Modifica les dades a Wikidata

La confluència dels riu Kaixgar (K'a-shih-ka-erh) i Yarkand, a l'oest, continua corrent amb el nom de Yarkand cap al nord-est fins que troba, a uns 370 km, el riu Aksu (A-k'o-su) i el riu Khotan (Ho-t'ien). Només l'Aksu porta aigua tot l'any i és l'afluent més important del Tarim i el que li aporta entre el 70 i 80 per cent del seu volum d'aigua. Després de la unió del Khotan, l'únic nom que es fa servir es Tarim.

La longitud total del Yarkand-Tarim és de més de 2.000 km, però com que el curs canvia lleugerament segons els anys, la longitud en varia una mica. Les modernes construccions de preses fan que no regui tota l'àrea del Lob Nor i només intermitentment entre el llac Taitema (T'ai-t'e-ma) a uns 160 km al sud-oest del Lob Nor, i el mateix grup del Lob Nor. El curs del riu no està clarament format i pateix alguns canvis.

La seva conca té uns 557.000 km². El cabal disminueix per l'evaporació a l'estiu i per l'aprofitament de les aigües. El cabal mínim n'és entre octubre i abril, i el més alt entre maig i setembre, quan es fonen les neus de les muntanyes Tien Shan i Kunlun.

Una civilització agrícola creada mercès al reg del riu i conductes subterranis (kariz) va prosperar des de molt antigament als oasis de la conca del Tarim. La població era de llengua indoeuropea, els satem al sud-oest i oest (khotanesos), i els jentum al nord i nord-est (tukharis de Turfan). Posteriorment, la major part de la població fou turquitzada i parlen uigur. La transformació lingüística va començar abans de l'islam i es va acabar al segle xiii. La islamització es va fer al mateix temps a Hotan, però més tard a Turfan (segle XV), on els uigurs (originalment maniqueus o pagans) eren budistes.[1]

ReferènciesModifica

  1. Enciclopèdia de l'Islam, X, 325-326

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Tarim