Riu de Gorgos

(S'ha redirigit des de: Riu Xaló-Gorgos)

El riu de Gorgos és una típica rambla mediterrània que discorre en la seua major part per la comarca valenciana de la Marina Alta.[1] En alguns trams es diu riu de Castells, riu de Xaló o riu de Benigembla.[1]

Plantilla:Infotaula indretRiu de Gorgos
Imatge
El riu a l'autumne al seu pas per Llíber
Tipusriu
àrea protegida Natura 2000 Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial548,06 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaPaís Valencià (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióFageca (Vall de Seta)
Final
Entitat territorial administrativala Marina Alta (País Valencià) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMediterrani a Xàbia
Desembocaduramar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 42′ 46″ N, 0° 10′ 58″ O / 38.7128°N,0.1828°O / 38.7128; -0.1828
38° 47′ 30″ N, 0° 10′ 55″ E / 38.791588°N,0.181959°E / 38.791588; 0.181959
Característiques
Dimensió42 (longitud) km
TravessaComtat i la Marina Alta (País Valencià)
Superfície283,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Àrea protegida Natura 2000
IdentificadorModifica el valor a Wikidata ES5212004 Modifica el valor a Wikidata

Ha estat declarat com a lloc d'importància comunitària (LIC) en la xarxa Natura 2000 per part de la Unió Europea, a causa de l'alt valor ecològic i ambiental.[2]

Aquest riu naix a Castell de Castella al llogaret de Plat de Patrocos de la confluència del barranc de Malafí que re cull les aigües de l'Alfaro i del barranc de Castell de Castells que drena les serres de Serrella.[3] Desemboca al mar mediterrani al barri de les Duanes de la Mar de la ciutat de Xàbia.[1]

Recorregut

modifica

La conca té una superfície de 283,2 km² i el riu té uns 55 km de llargària.[3] Comença el seu recorregut en les poblacions de Famorca i Castells de Serrella, on és conegut com el riu de Castells. Passa per Benigembla, Murla, Parcent, Alcalalí i Xaló. Al pla de Petracos rep l'aportació d'un dels seus afluents més emblemàtics, el barranc de Malafí, i s'anomena riu de Xaló mentre travessa totes les poblacions de la Vall de Pop i d'Aixa, però a partir de Llíber passa a anomenar-se riu de Gorgos. Després, rep les aigües del barranc de la Font d'Aixa. A continuació, passa per Gata de Gorgos i desemboca finalment a Xàbia.

Característiques

modifica

Les pluges torrencials de la tardor solen provocar freqüents avingudes, sobretot al curs mitjà del riu; però, a l'estiu, es manté pràcticament sec, tret d'alguns tolls on tot l'any hi ha aigua, que s'aprofita per al reg de taules d'horta. El seu llit té una gran permeabilitat, el que fa que el seu cabal servisca per a nodrir moltes fonts per efecte de la filtració sota els estrats horitzontals de l'Eocè.[1]

 
El llit del riu Gorgos al seu pas per Benigembla

A la ribera del riu de Gorgos creix abundosament la boga, baladre i canya.[4]

Les diferents espècies de boga (Typha), una planta de fulla perenne que assecat es fa per trenar seients per a cadires.[5] El baladre hi és autòcton i creix als codolars de la ribera.

Nòmina d'afluents[6]

modifica
 
Conca del riu Gorgos en relació amb la Marina Alta

Capçalera

modifica
  • Barranc de Fageca
  • Barranc de Malafí
  • Barranc de la Bóta
  • Barranc de Petracos

Curs baix

modifica
  • Barranc de la Font d'Aixa
  • Barranc de l'Horta o de Teulada
  • Barranquera de Xàbia

Antics molins hidràulics de la conca del riu de Gorgos[7]

modifica
  • Molí de Xancossa (Castell de Castells)
  • Molí del Gomis (Castell de Castells)
  • Molinet Vell (Benigembla)
  • Molí del Primo (Parcent)
  • Molí de les Hortes (Alcalalí)
  • Molí de la Raconada (Alcalalí)
  • Molí de la Tarafa (Xaló)
  • Molí Nou (Xaló)
  • Molí del Giner (Xaló)
  • Molinet de Llíber (Xaló)
  • Molí de la Xaraca (Llíber)
  • Molí de Caselles (Xàbia)
  • Molí de Climent (Xàbia)
  • Molí de Narret (Xàbia)
  • Molí de Garçó (Xàbia)

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Riu de Gorgos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Llistat LIC - xarxa Natura 2000». Generalitat del País Valencià. [Consulta: 5 novembre 2023].
  3. 3,0 3,1 Sendra Bañuls, 1996, p. 17.
  4. «Riu Gorgos». Comunitat Valenciana. [Consulta: 5 novembre 2023].
  5. Ventura, Vicent. «El Cadirer». Castelló Notícies, 28-08-2022. [Consulta: 5 novembre 2023].
  6. «Visor cartogràfic de la». Generalitat del País Valencià. [Consulta: 5 novembre 2023].
  7. Sendra Bañuls, Fernando «Un patrimoni quasi desaparegut: els molins d’aigua del riu Gorgos». Aguaits, 12, 1996, pàg. 7-30.