Riu de Santa Magdalena

Afluent del Noguera Pallaresa

El riu de Santa Magdalena o Romadriu és un riu pirinenc perenne, afluent per l'esquerra de la Noguera Pallaresa. Té la seva capçalera a 2.375 metres, a la línia de crestes entre el pic de lo Covil i el pic de Màniga, en el municipi de Farrera. La superfície de la seva conca és de 109,8 quilòmetres quadrats.[1]

Infotaula de geografia físicaRiu de Santa Magdalena
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaprovíncia de Lleida (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióNoguera Pallaresa Modifica el valor a Wikidata
42° 30′ 05″ N, 1° 19′ 49″ E / 42.501494°N,1.330232°E / 42.501494; 1.330232Coord.: 42° 30′ 05″ N, 1° 19′ 49″ E / 42.501494°N,1.330232°E / 42.501494; 1.330232
42° 28′ 01″ N, 1° 11′ 57″ E / 42.466955°N,1.199188°E / 42.466955; 1.199188
Conca hidràulicaConca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata

El riu es forma a partir de la unió dels torrents de la Màniga, de Sabollera, Coll de Finestres i de Conflent.[2] Drena la vall de La Ribalera, fent inicialment de límit municipal i comarcal, entre els termes de Vallferrera als Pallars Sobirà i el terme de Montferrer i Castellbò, de la comarca de l'Alt Urgell. Fa una incursió a l'Alt Urgell tot flanquejant el Bony Xic fins a arribar a l'ermita de Santa Magdalena de Ribalera, on el riu torna a fer de límit local.

Passa pel poble de Romadriu, ja dintre del terme municipal de Llavorsí, el qual està situat en el marge dret del riu als 1.337 metres d'altitud. Poc després, en torn als mil metres d'altitud, el riu torna a fer de límit municipal, aquesta vegada entre Llavorsí al nord i Rialp al marge sud.

Desaigua al Noguera Pallaresa a una altitud de 778 metres, al punt central de l'Estret de Vellànega o de la Moleta, gargamella entre Llavorsí i Rialp.[3]

La major part del recorregut del riu es fa dintre del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Minicentrals hidroelèctriquesModifica

A la conca del riu de Santa Magdalena hi ha tres minicentrals hidroelèctriques que la mateixa empresa va promoure i construir conjuntament:

EfectesModifica

En relació al cabal, les diverses captacions hidroelèctriques alteren el règim del riu i l'eixuguen considerablement, sent notable el tram de riu situat sota Romadriu on aquest queda eixut al llarg d'uns centenars de metres. En alguns trams hi han poblacions de truita comuna amb una bona densitat d'individus, però presentant el problema d'estar aïllades o bé que els hi manca població d'alevins. Aquest últim símptoma no se sap si és causat per que les barreres del riu dificulten la fressa o bé per l'existència de crescudes i detraccions sobtades d'aigua en època de reproducció.[5]

En un estudi posterior es va determinar que els dispositius instal·lats a les preses per permetre el pas dels peixos mereixien una qualificació de mediocre o dolenta.[6]

ReferènciesModifica

  1. Estudi d'inundabilitat del riu Santa Magdalena al municipi de Farrera (pdf) (en català). Institut Cartogràfic de Catalunya, juliol 2005, pàgina 2 [Consulta: 18 maig 2020]. 
  2. «El Romadriu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Bosch i Pont, Josep Maria. «Ribalera i Costers de Vellànega». A: Evolució dels nuclis de població petits del Pallars Sobirà (pdf) (en català). Barcelona: Universitat de Barcelona, pàgina 8 [Consulta: 19 maig 2020]. 
  4. «La CUP denuncia que la CHE assumeix la reversió del control públic "d'infraestructures ruïnoses"» (HTML) (en català). Viure als Pirineus, 14-05-2020. [Consulta: 17 maig 2020].
  5. Rocaspana, Rafael; Cia-Josep Colell, Josep; Colell i Simó, Josep. «Riu de Santa Magdalena». A: Diagnosi de l'estat de les poblacions de peixos del Parc Natural de l'Alt Pirineu (pdf) (en català), 2005, pàgines 21-22 [Consulta: 18 maig 2020]. 
  6. Ordeix i Rigo, Marc; Pou i Rovira, Quim; Sellarès i Oró, Núria. Avaluació de la connectivitat per als peixos als rius de Catalunya (pdf) (en català). Agència Catalana de l'Aigua, Desembre 2006, pàgina 18 [Consulta: 20 maig 2020]. 

BibliografiaModifica

  • «Riu de Santa Magdalena» (HTML) (en català). Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 18 maig 2020].