Robert Julius Trumpler

Robert Julius Trumpler (Zuric, 2 d'octubre de 1886 Berkeley, 10 de setembre de 1956) va ser un astrònom nord-americà d'origen suís, especialitzat en l'estudi de cúmuls estel·lars.

Infotaula de personaRobert Julius Trumpler
Biografia
Naixement2 octubre 1886 Modifica el valor a Wikidata
Zuric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 setembre 1956 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Berkeley (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Zuric
Universitat de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiLeopold Ambronn Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióastrònom Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Berkeley Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralElizabeth Scott i Harold F. Weaver Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsHarold F. Weaver (gendre) Modifica el valor a Wikidata

CarreraModifica

Trumpler va estudiar a la Universitat de Zuric (1906-1908), i a la Universitat de Göttingen a Alemanya, on va obtenir el doctorat al novembre de 1910. Els quatre següents anys els va passar en el "Swiss Geodetic Survey", per a el 1915 emigrar cap a Estats Units i treballar en un observatori de Pittsburgh. El 1919 va començar a treballar en l'Observatori Lick, Califòrnia, on romandria fins a 1951.

El 1930 va idear un sistema de classificació de cúmuls estel·lars oberts. Segons aquest sistema, cada cúmul obert rebria tres caràcters: el primer d'ells, en numeració romana, pot oscil·lar entre I-IV i indica la seva concentració i grandària fins a l'estel més proper (de major a menor), el segon s'escriu en numeració aràbiga, podent variar entre 1 i 3, i revela informació sobre la lluminositat dels seus membres (de menys a més), i ell últim caràcter pot ser una p, una m, o una r, i indica si el cúmul és pobre (menys de 30), mitjà (entre 50 i 100), o ric (més de 100) en estels, respectivament. A més, si el cúmul s'hi troba dins d'una nebulosa, al final se li afegeix la lletra n.[1] Aquest sistema, conegut com la classificació Trumpler, encara està en ús avui dia.[2]

En el mateix any, 1930, va confirmar l'absorció interestel·lar. Havia examinat prop de 300 cúmuls estel·lars oberts diferents, i es va trobar amb que els cúmuls més llunyans semblaven ser el doble de grans que els més propers. Al no trobar cap error en les observacions, va concloure que la causa era l'existència d'un mitjà absorbent entre la Terra i els cúmuls.

Trumpler va assumir, correctament, que la quantitat d'aquest mitjà absorbent augmentava amb la distància, amb el qual els cúmuls més llunyans semblaven més grans. També va estimar els efectes en funció de la distància d'aquest mitjà d'absorció, que va resultar ser pols interestel·lar, demostrant la seva existència.

Aquest descobriment va influir en gran manera en altres astrònoms, com Harlow Shapley, qui havia investigat sobre l'estructura de la nostra galàxia, doncs significava que tenia una grandària tres vegades menor que l'estimada fins aleshores.

El 1922 va participar en una prova de la teoria general de la relativitat d'Albert Einstein. L'alemany havia predit que la llum que passés molt prop de la vora del Sol es corbaria. En 1922 va viatjar cap a Wallal, Austràlia, per mesurar la suposada curvatura durant un eclipsi de Sol, i va obtenir un valor de 1,75 ± 0,09 segons d'arc, un resultat molt més proper a la predicció d'Einstein que el que havia obtingut Arthur Eddington el 1919.

EponimiaModifica

Objectes notablesModifica

Alguns objectes notables del seu catàleg de clústers oberts de 1930 són:

ReferènciesModifica

  1. Trumpler, Robert Julius «Preliminary results on the distances, dimensions and space distribution of open star clusters». Lick Observatory bulletin, 420, 1930.
  2. Robert A. Garfinkle. Star-Hopping: Your Visa to Viewing the Universe. Cambridge University Press, 1997. ISBN 978-0-521-59889-7; p.74
  3. "Cráter lunar Trumpler". Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology Research Program. (anglès)
  4. "Cráter marciano Trumpler". Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology Research Program. (anglès)

BibliografiaModifica