Robert Karl Eisenschitz

Robert Karl Eisenschitz (14 gener 1898, Viena, Àustria-Hongria - 15 juliol 1968, Londres, Regne Unit)[1] fou un físic teòric austríac, conegut pel seu treball del 1930 amb el físic alemany Fritz London sobre les forces intermoleculars que s'originen entre molècules apolars (forces de dispersió de London).

Infotaula de personaRobert Karl Eisenschitz
Biografia
Naixement14 gener 1898 modifica
Viena (Àustria) modifica
Mort15 juliol 1968 modifica (70 anys)
Londres modifica
Activitat
OcupacióQuímic modifica

VidaModifica

Era fill de l'advocat Emil Eisenschitz i de Felicie Felicitas Auguste Eisenschitz i tenia dos germans. El seu germà Wilhelm (Willy) Eisenschitz (1889-1974) és un conegut pintor que treballà a França. Es casà amb l'alemanya Eva Regina Therese Eisenschitz (Laufer) (1912-1991)[1] adquirint la nacionalitat alemanya. Treballà al Kaiser Wilhelm Institute for Physical Chemistry and Electrochemistry a Dahlem. El 1933 el règim nazi li retirà la nacionalitat alemanya i la seva feina degut a la seva condició de jueu. Gràcies a William Henry Bragg, de la Royal Institution de Londres, aconseguí emigrar a Anglaterra[2] i acabà de professor a la Universitat de Londres.

ObraModifica

Eisenschitz estudià per primera vegada la interacció entre molècules apolars a Berlín juntament amb Fritz London el 1930 en un article sobre els gasos nobles[3] el qual tractament era molt formal i complet. El 1958 publicà el llibre Statistical theory of irreversible processes i el 1966 Matrix Algebra for Physicists.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Robert Karl Eisenschitz». Geni.com. [Consulta: 28 desembre 2015].
  2. Fraser, G. The Quantum Exodus: Jewish Fugitives, the Atomic Bomb, and the Holocaust. OUP Oxford, 2012, p. 120-121. ISBN 9780199592159. 
  3. Eisenschitz, R; London, F «Über das Verhältnis der van der Waalsschen Kräfte zu den homöopolaren Bindungskräften» (en alemany). Zeitschrift für Physik A Hadrons and Nuclei, 60, 1930, pàg. 491–527. DOI: 10.1007/BF01341258.