Robert King Merton
Robert King Merton (Filadèlfia, 1910 - Nova York, 2003) fou un sociòleg estatunidenc conegut sobretot per haver encunyat el concepte de profecia autocomplerta, que assegura que si hom preveu un resultat, indirectament contribueix a la seva realització posant les condicions perquè es doni i jutjant qualsevol resultat segons aquells paràmetres (un biaix cognitiu de confirmació). També va encunyar l'efecte Mateu, molt relacionat amb l'anterior.
Professor a la Universitat de Colúmbia i guardonat amb la Medalla Nacional de la Ciència, Morton se centrà en l'estudi dels rols socials, el seu paper dins de grups de tipologia diversa i com pot sorgir l'anomia o desviació de les normes acceptades per la comunitat. Alguna de les seves obres amb més repercussió va ser Structural Analysis in Sociology,[1] que el va anomenar com pare de la teoria de les funcions manifestes i latents. L'any 1939, havent finalitzat un doctorat a la Universitat Harvard, va començar a donar classes a New York, a la Universitat de Colúmbia on va conèixer a Talcott Parsons, company amb qui desenvoluparia la teoria sociològica estructural-funcionalista.
Amb Parsons[2] van analitzar la societat amb detall, parts que la integren i relacions entre elles, totes les estructures, els processos i conductes socials que es donen. L'estudi anava dirigit a persones problemàtiques, objectes de la convivència sociocultural i estava influït alhora, d'altra banda per altres teòrics com Paul F. Lazarsfeld, sociòleg austríac. La teoria sociològica funcional-estructuralista ens parla resumidament de la possibilitat d'una societat que roman en el temps, de créixer d'acord amb els seus elements independents, estan aquests en equilibri. Així separa en funcionals o disfuncionals els actes socials, més enllà de les persones. Aquesta teoria va fer que se'l conegués com a especialista en la persuasió de masses i en els efectes del "mass media", mitjans de comunicació de masses, prensa escrita i digital, radio i televisió.
Respecte a la teoria de la ciència, va postular les "normes de Merton"[3] que consideren que la ciència ha de ser comú (propietat compartida del coneixement entre tots els científics), universal (perquè les seves teories han de poder demostrar-se independentment del context sociocultural), desinteressada i escèptica o crítica.
El 1995 se li atorgà la medalla Derek de Solla Price.[4]
Publicacions modifica
Altres publicacions seves són:
- 1938. "Science, Technology and Society in Seventeenth Century England." Osiris 4(2):360–632.
- 1938. "Social Structure and Anomie." American Sociological Review 3:672–82.
- 1942. "The Normative Structure of Science"
- 1943. "Studies in Radio and Film Propaganda (amb Paul F. Lazarsfeld)
- 1949. "Social Theory and Social Structure" (revisat i ampliat el 1957 i 1968)
- 1957. "The Student Physician"
- 1965. On the Shoulders of Giants
- 1969. Social Theory and Functional Analysis
- 1973. "The Sociology of Science"
- 1976. "Sociological Ambivalence"
- 1985. "George Sarton: Episodic Recollections by an Unruly Apprentice." Isis 76(4):470–86.
- 1985. On the Shoulders of Giants: A Shandean Postscript
- 1996. On Social Structure and Science, edited by Piotr Sztompka
- 2004. The Travels and Adventures of Serendipity: A Study in Sociological Semantics and the Sociology of Science
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert King Merton |
- ↑ «R K Merton - El análisis estructural en sociología» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-05-27. [Consulta: 27 maig 2019].
- ↑ «El estructural-funcionalismo. La obra de Parsons y Merton» (en castellà) p. 10. [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ Merton, Robert K. (1973) [1942], "The Normative Structure of Science", in Merton, Robert K. (ed.), The Sociology of Science: Theoretical and Empirical Investigations, Chicago: University of Chicago Press, pp. 267–278, ISBN 978-0-226-52091-9, OCLC 755754
- ↑ «Derek John de Solla Price award of the journal 'Scientometrics'». ISSIː International Society for Scientometrics and Informetrics. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 6 febrer 2016].