Robert Remak
Robert Remak (26 de juliol de 1815 – 29 d'agost de 1865),[1] va ser un embriòleg, fisiòleg i neuròleg polonès/alemany. Nasqué a Posen, Prússia. Remak es doctorà en medicina a la Universitat Friedrich Wilhelm de Berlin el 1838 especialitzant-se en neurologia.[2] És ben conegut per reduir les quatre capes germinals de Karl Ernst von Baer a tres: l'ectoderm, el mesoderm, i l'endoderm. També va descobrir els ganglis de Remak al cor. Estudià sota Johannes Muller a la Universitat de Berlin.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 juliol 1815 Poznań |
| Mort | 29 agost 1865 (50 anys) Bad Kissingen |
| Sepultura | cementiri jueu de Schönhauser Allee |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Polonès/Alemany |
| Formació | Universitat de Berlín |
| Director de tesi | Ferdinand Georg Frobenius |
| Es coneix per | Ectoderm, mesoderm and endoderm |
| Activitat | |
| Camp de treball | Embriologia |
| Ocupació | Embriologia Fisiologia Neurologia |
| Ocupador | Universitat Humboldt de Berlín |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Elias von Cyon (en)  |
| Abrev. botànica | Remak |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Fills | Ernst Remak |
| Parents | Robert Remak (net) |
 | |
Remak descobrí que l'origen de les cèl·lules era la divisió cel·lular de cèl·lules preexistents.[3]
Malgrat la seva vàlua, pel fet de ser jueu, se li va negar l'estatus de professor complet fins al final de la seva vida. Rudolf Virchow, plagià la noció que les cèl·lules provenien de cèl·lules preexistents de Remark.[4]
l seu fill Ernst Julius Remak també va ser neuròleg i el seu net va ser el matemàtic Robert Remak que morí a Auschwitz el 1942.
Referències modifica
- ↑ Asimov, Isaac. «Remak, Robert». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 260. ISBN 8429270043.
- ↑ Kish, B. 1954. Forgotten leaders in modern medicine: Valentin, Gruby, Remak, Auerbach. Transactions of the American Philosophical Society. 44, Issue 2, 139–317.
- ↑ Magner, Lois N. A history of the life sciences. p185
- ↑ Silver, George A. «Virchow, the heroic model in medicine: health policy by accolade». American Journal of Public Health, 77, 1, gener 1987, pàg. 86. DOI: 10.2105/AJPH.77.1.82. PMC: 1646803. PMID: 3538915 [Consulta: 4 abril 2011].
- Schmiedebach, H P «Robert Remak (1815–1865). A Jewish physician and researcher between recognition and rejection». Zeitschrift für ärztliche Fortbildung, 84, 17, 1990, p. 889–94.
- Anderson, C T «Robert Remak and the multinucleated cell: eliminating a barrier to the acceptance of cell division.». Bulletin of the history of medicine, 60, 4, 1986, p. 523–43.
- Seeliger, H P «The discovery of Achorion schoenleinii. Facts and stories (Johann Lucas Schoenlein and Robert Remak).». Mykosen, 28, 4, 1985, p. 161–82.
- Schwann, J; Schwann, S «Circimstances of the Discovery of the Pathogen of Favus (Trichophyton Schoenleini, Achorion Schoenleini) by Robert Remark». Annales Academiae Medicae Stetinensis, 9, 1963, p. 161–7.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Remak |