Robinsonada és un subgènere literari d'aventures on l'objectiu dels protagonistes és sobreviure en un entorn desconegut o hostil.[1] El nom és un epònim, ja que prové de la novel·la Robinson Crusoe, de Daniel Defoe on precisament l'heroi ha d'adaptar-se a la vida en una illa deserta després d'un naufragi.

Característiques

modifica

La robinsonada narra els perills que corre un protagonista (o grup) aïllat de la civilització de la qual prové per accident o desig propi per dominar el nou ambient, amb una natura hostil o desconeguda i la possible presència de pobles enemics. A partir de l'enginy i el valor, aquest heroi ha d'aclimatar-se en aquest ambient, creant estructures que reprodueixin els mínims indispensables per a la vida i coneixent els detalls, amenaces i oportunitats del nou marc, amb l'objectiu de convertir-lo en una llar o resistir fins al rescat o tornada a la pàtria.

El gènere pot ser proper a la utopia si s'aprofita l'oportunitat del nou començament per crear un món millor o adaptat als objectius dels personatges, o bé a la distopia si a través d'una alternativa pessimista es critica la societat present (usualment la d'origen dels herois). Va néixer amb el colonialisme, on la fascinació o el rebuig pel coneixement de nous espais permetia imaginar com seria viure en aquests entorns considerats salvatges. En l'actualitat les robinsonades poden estar ambientades en illes, deserts o llocs de difícil accés, com a l'origen, però també a l'espai exterior, on nous planetes o un món postapocalíptic posen a prova les capacitats dels protagonistes per sobreviure.

La trama narrativa avança a mesura que l'heroi es troba amb nous reptes que amenacen la seva supervivència i s'explica com aconsegueix resoldre'ls. Els perills i calamitats mantenen el suspens de la lectura i aquest ingredient ha fet que sigui un gènere que s'hagi adaptat al cinema en diverses ocasions, amb pel·lícules d'aventures i acció. Usualment al mateix temps el protagonista guanya en autoconeixement, ja que la solitud l'ajuda a aprendre coses del seu interior i a posar en pràctica els propis recursos.

Obres cèlebres

modifica
  • Der Schweizerische Robinson, de Johann David Wyss, cèlebre per introduir tota una família en la mateixa situació que Robinson Crusoe (del qual prenen el cognom en homenatge)
  • Masterman Ready, or the Wreck of the Pacific, de Frederick Marryat, una robinsonada per a joves, tret que seria àmpliament present en èpoques posteriors
  • L'illa misteriosa, de Jules Verne, on apareixen elements de misteri que reprendrà el mateix autor
  • The Admirable Crichton, de James Matthew Barrie, que inclou elements paròdics
  • The Blue Lagoon, de Henry De Vere Stacpoole, on una parella descobreix l'amor mentre sobreviu en una illa
  • Lord of the Flies, de William Golding, autor guardonat amb un Nobel
  • The Survivors, de Tom Godwin, que inaugura l'adaptació del gènere a espais fora del planeta Terra
  • Concrete Island, de James Graham Ballard, on l'ambient hostil és per primer cop la gran ciutat
  • La vida de Pi, de Yann Martel, que narra les aventures en un bot amb un noi i un tigre com a únics tripulants
  • La pell freda, de Albert Sánchez Piñol (2002)
  • Robinson, de Vicenç Pagès (2017)
  • Foe, de J.M. Coetzee (1986)

Referències

modifica
  1. Schnabel, Johann Gottfried. Die Insel Felsenburg, 1731 [Consulta: 1r setembre 2015].