Roc Cot i Cot

arquitecte espanyol

Roc Cot i Cot (Barcelona, 1865 - ibídem, 7 de juliol de 1909) va ser un arquitecte català.[1][2] Fill de Francesc Cot i Alabau i de Carme Cot i Picart. De setembre 1903 fins a l'any 1909 va ocupar el càrrec d'arquitecte municipal de Berga,[3] i més endavant ho va ser de Gironella i Puig-reig. Va treballar en col·laboració durant deu anys amb Joan Alsina i Arús i Salvador Oller. Va morir al carrer Méndez Núñez, 1, de Barcelona.

Infotaula de personaRoc Cot i Cot
Biografia
Naixement1865 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1909 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Les seves obres més rellevants són
  • Església de les Germanes dels Desemparats de Berga.
  • Capella de la Mare de Déu de la Salut de Berga.
  • Fàbrica Rodergas i Cia. a Berga.[4]
  • Casa Solanes, o Cal Barons, a Berga.
  • Xalet Josep Viladomiu a Viladomiu Vell (Gironella).
  • Església parroquial de Tremp.
  • Avantprojecte de Gran Hotel Royal Palace de Barcelona.
  • Torre d'Antoni Garau a Horta (Barcelona).
  • Finca Font d'en Fargas, a Horta (Barcelona).[5]
  • Casa lsidre Feliu, al carrer de Trafalgar, 25, (cantonada amb el carrer del Bruc) de Barcelona.
  • Xalet Vila Aymà al Masnou, pertanyent a Antònia Pagès.
  • Casa Antoni Perelló, al carrer de Girona, 67, de Barcelona.
  • Casa Antònia Puget, al carrer d'Ausiàs Marc, 22, de Barcelona (amb Ramon Viñolas i Llosas), avui centre d'exposicions Volart de la Fundació Vila Casas.

Referències modifica

  1. «Esquela». La Vanguardia - Hemeroteca, 08-07-1909, pàg. 1.
  2. «Defuncions. Any 1909.Registre 8143 Jutjat Audiencia». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 07-07-1909. [Consulta: 15 octubre 2019].
  3. Serra i Rotés, Rosa «La ciutat al segle xix i als primers anys del XX». L'Erol, : revista cultural del Berguedà, 1988, pàg. 99–111. ISSN: 2385-3492.
  4. Serra i Rotés, 1988, p. 111.
  5. Corominas i Julián, Jordi. «La negligència i el berenador». Catalunya Plural, 16-04-2020. [Consulta: 29 desembre 2020].