Joan Alsina i Arús

Arquitecte català

Joan Alsina i Arús (Barcelona, 1872- Castellterçol, 9 de juliol de 1911),[1] fou un arquitecte modernista català.[2]

Infotaula de personaJoan Alsina i Arús
Biografia
Naixement1872 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 1911 Modifica el valor a Wikidata (38/39 anys)
Castellterçol (Moianès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata
Obra
Projectes principalsFàbrica Can Trinxet, a l'Hospitalet de Llobregat
Premis
1r premi del concurs anual d'edificis artístics de 1905 pel Restaurant Pince

Junt amb els arquitectes Roc Cot i Cot i Salvador Pedrol i Oller va tenir un despatx professional durant 10 anys al carrer de Boters, fins a la mort de Cot.[3]

Va ser el cap de la Secció Municipal de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona.[4]

El 1896 va realitzar diversos projectes d'edificis d'aquaris per a ser presentats a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona d'aquell any.[5]

Col·laborador de Lluís Domènech i Montaner en la direcció del Grand Hotel de Palma (Mallorca). Fou professor de geometria descriptiva i de composició a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona.[6]

Va realitzar els plànols del Palau Güell per a ser presentats a l'exposició de l'arquitecte Antoni Gaudí al Grand Palais de París, el 1910.[7]

Principals obres modifica

Barcelona modifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1901 Casa Oller Plaça Tetuan, 9 Edifici entremitjaneres de planta i cinc pisos propietat de Salvador Oller. El va fer en col·laboració amb Salvador Pedrol i Oller.[5] Regular
1905 Restaurant Pince[4] c/ Ferran, 31 Tradicional restaurant de la ciutat fundat pel francès Jean Pince i la seva esposa en el que va morir al mig d'un sopar el Doctor Robert el 10 d'abril de 1902. Posteriorment, Joan Alsina el va reformar i modernitzar fent-se mereixedor del premi al millor establiment del concurs anual d'edificis artístics de 1905, atorgat per l'Ajuntament de Barcelona. Desaparegut  
1904 Església Sant Antoni de Pàdua[8] c/ Santaló i Calaf Construïda en desaparèixer el Convent de Sant Francesc de Barcelona que estava davant del monument a Colom, on ara està l'edifici del govern militar. Només la façana del carrer Calaf manté alguns elements originals.[9] Molt transformada  

Igualada modifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1900 Casa Francesc Valls[8] Rambla de Sant Ferran, 48 Edifici entremitjaneres de planta i tres pisos propietat de Francesc Valls Brufau, del sector tèxtil.[10] Regular  
1901 "A Cal Sabater"[8] Rambla de Sant Isidre, 37 Edifici entremitjaneres de planta i pis propietat de Josep Sabater Duran, adober. El va fer en col·laboració amb Salvador Pedrol i Oller. Destaca la tribuna central decorat amb rajola ceràmica i amb un frontó esglaonat amb l'escut de la família flanquejat amb relleus florals i figures humanes.[11] Regular  

l'Hospitalet de Llobregat modifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1907 Fàbrica Trinxet c/ Santa Eulàlia, 212 La fàbrica va ser propietat d'Avel·lí Trinxet, propietari de la Casa Trinxet (Barcelona, 1904) obra de Puig i Cadafalch enderrocada l'any 1965. Actualment l'espai de la fàbrica ha estat recuperat per a altres serveis residencials i d'equipaments, mantenint-se una part de la construcció modernista.[12] Transformada  

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Alsina i Arús
  1. «esquela de Joan Alsina y Arús». La Veu de Catalunya, 17-07-1911, pàg. 1.
  2. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 13 agost 2013]. 
  3. Anna Bernadich, Montserrat Rota, Marta Bone. L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX. Erol, L': revista cultural del Berguedà, Any: 1988 Núm.: 25
  4. 4,0 4,1 J.A. Ràfols. Els premis a edificis de Barcelona. Cuadernos de Arquitectura. 1966.
  5. 5,0 5,1 Maspoch, 2009, p. 25.
  6. «Joan Alsina i Arús». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Bassegoda Nonell, 1988, p. 138.
  8. 8,0 8,1 8,2 Pau Llacuna i Ortínez. El modernisme a Igualada a Miscellanea Aqualatensia, Any: 1983 Núm.: 3
  9. Història del trasllat del convent
  10. Casa Francesc Valls a Pobles de Catalunya
  11. Casa Sabater a Pobles de Catalunya
  12. «Notícia reforma Can Trinxet». Arxivat de l'original el 2017-09-14. [Consulta: 20 agost 2010].

Bibliografia modifica